dissabte, 2 de novembre del 2013

Més aventures de la Kidi/ Más aventuras de Kidi

EL CASTELL
De bon matí vam continuar el nostre camí endinsant-nos en el bosc. Vam caminar força estona fins a arribar a un castell que semblava deshabitat.
Com sempre, la Kira no va dubtar ni un moment i hi va entrar. No semblava que hi visqués ningú, però a mesura que anàvem avançant pels passadissos, les torxes s'encenien misteriosament.
-Kira, potser hauríem de marxar...-
-Ni parlar-ne! En aquest castell hi deuen haver passat un munt d'històries fantàstiques que podria escriure si trobés algun paper o quadre que les reflectissin.-
-Doncs molt bé, jo t'espero a fora. Aquest castell em fa posar els pels de punta!-
Vaig marxar per on havíem entrat, però la porta no s'obria.
-Kira, estem atrapades la porta no s'obre!- vaig córrer a dir-li.
-I ara! Segur que està encallada, espera't a veure si trobo alguna cosa i marxarem. No et preocupis.-
-Uuuuuuuuuhhhhhhh!-
-Què ha estat això?- vaig dir morta de por.
-Uuuuuuuuuuhhhhhh, sóc el fantasma del casteeeeeell! I estareu aquí dins tancades fins que no jugueu amb miiiiiiii.-
-Jugar? Molt bé, ens agrada molt jugar. A què vols que juguem?- digué la Kira.
-A aigua i fooooooc! Uuuuuuhhhh!- va dir el fantasma.
-I sempre has de dir “uuuuuh”?-
-Kira sis plau, faràs que s'enfadi... Digui senyor fantasma. Com es juga a aquest joc?-
-Tuuuuuuhhh i jo, sense que ens vegi la Kira, amagarem la clau que obre la porta del castell. Un cop amagada l'haurà de trobar. Li donarem pistes dient-li “aigua” si està lluny i “foc” si està a prop. No li podràs dir on està, si la troba podreu sortir, sinó, us quedareu a jugar amb mi una estona més. Uuuuuuuh.-
Vam amagar la clau on em va dir el fantasma i vam començar a jugar. A la Kira li va costar una mica trobar-la però finalment ho va fer.
- Uuuuuuuuh, snif, snif, uuuuuuuh, snif.-
- Per què plores?- vaig preguntar-li.
- Ha trobat la clau massa aviat, snif, i ara marxareu de seguida i em tornaré a quedar sol. Que torni a passar alguuuuuuuuh per aquí i decideixi entrar, snif, és molt difícil perquè pocs són tant valents com vosaltres i no s'atreveixen. M'avorreixo molt tot sol, snif-
-Tinc una idea! Kidi em deixes el llibre? Es per una bona causa...-
Ja feia temps que coneixia a la Kira i entenia molt bé què volia fer. Li vaig donar el llibre màgic i després d'escriure-hi va aparèixer una fantasma mol simpàtica que de seguida es va fer amiga del nostre amic.
Veient que ja no ens necessitava per jugar vam agafar la clau i vam sortir del castell. Un cop a fora vam sentir:
-Uuuuuuuuhhhh, moltes gràcies! Ara ja no estaré mai més sol uuuuuuuhhhh!-
La Kira i jo vam continuar el nostre camí satisfetes d'haver pogut ajudar a aquell fantasma que només volia companyia. Aquest cop el llibre màgic no ens havia portat cap problema i la història havia tingut un final feliç.
Fins aviat!

EL CASTILLO
Por la mañana continuamos nuestro camino adentrándonos en el bosque. Caminamos bastante rato hasta llegar a un castillo que parecía deshabitado .
Como siempre ,Kira no dudó ni un momento y entró. No parecía que viviera nadie allí, pero a medida que íbamos avanzando por los pasillos, las antorchas se encendían misteriosamente .
- Kira, quizás deberíamos irnos ... -
- ¡Ni hablar ! En este castillo deben haber pasado un montón de historias fantásticas que podría escribir si encontrara algún papel o cuadro que las reflejaran. -
-Pues muy bien, yo te espero fuera. ¡Este castillo me pone los pelos de punta! -
Me fui por donde habíamos entrado, pero la puerta no se abría .
- ¡Kira , estamos atrapadas la puerta no se abre ! - Corrí a decirle .
- ¡No me lo creo ! Seguro que está atascada, espera a ver si encuentro algo y nos iremos. No te preocupes . -
- Uuuuuuuuuhhhhhhh ! -
-¿Qué ha sido eso ? - Dije muerta de miedo .
- Uuuuuuuuuuhhhhhh , soy el fantasma del castiiiill o! Y estareis aquí dentro encerradas hasta que no juguéis conmiiiiiiiigo. -
- ¿Jugar ? Muy bien, nos gusta mucho jugar. ¿A qué quieres que juguemos? - Dijo Kira .
-A agua y fuegooooo ! Uuuuuuhhhh ! - Dijo el fantasma .
-¿Y siempre tienes que decir " uuuuuh " ? -
-Kira por favor, harás que se enfade ... Diga señor fantasma. ¿Como se juega a este juego ? -
- Tuuuuuuhhh y yo , sin que nos vea Kira , esconderemos la llave que abre la puerta del castillo. Una vez escondida la tendrá que encontrar. Le daremos pistas diciéndole " agua " si está lejos y "fuego" si está cerca . No le podrás decir dónde está. Si la encuentra podeis salir, sino , os quedaréis a jugar conmigo un rato más. Uuuuuuuh . -
Escondimos la llave donde me dijo el fantasma y empezamos a jugar . A Kira le costó un poco encontrarla pero finalmente lo hizo .
- Uuuuuuuuh , snif , snif , uuuuuuuh , snif . -
- ¿Por qué lloras ? - Le pregunté .
- ¿Ha encontrado la lave demasiado pronto , snif , y ahora os iréis enseguida y me volveré a quedar solo . Que vuelva a pasar alguieeeeen por aquí y decida entrar , snif , es muy difícil porque pocos son tan valientes como vosotras y no se atreven . Me aburro mucho solo, snif -
- ¡Tengo una idea ! ¿Kidi me dejas el libro ? Es por una buena causa ... -
Ya hacía tiempo que conocía a Kira y entendía muy bien lo que quería hacer . Le di el libro mágico y después de escribir en él, apareció una fantasma muy simpática que enseguida se hizo amiga de nuestro amigo .
Viendo que ya no nos necesitaba para jugar, cogimos la llave y salimos del castillo. Una vez fuera oímos :
- ¡Uuuuuuuuhhhh , muchas gracias ! ¡Ahora ya no estaré nunca más solo uuuuuuuhhhh ! -
Kira y yo continuamos nuestro camino satisfechas de haber podido ayudar a aquel fantasma que sólo quería compañía . Esta vez el libro mágico no nos había traído ningún problema y la historia había tenido un final feliz .
¡Hasta pronto !