UN DIA
DE TARDOR
Després
de deixar els dies de sol i calor, el vent i la pluja ens seguien per
on passàvem, cosa que va fer que ens aixopluguéssim en una cova que
hi havia prop d'un bosc. Des de dins es podia veure com queien les
fulles dels arbres deixant un mantell que cobria tot el sotabosc. La
Kira s'avorria i, com s'havia acostumat a fer en els últims mesos,
va treure el llibre i es va posar a escriure. Com sempre que feia
aquest gest, es podia esperar que aparegués qualsevol cosa en
qualsevol lloc i aquell dia no va ser una excepció. Una veueta, que
no sabia d'on sortia, va començar a parlar.
-Hola
Kira! Hola Kidi! Sóc en Boletus i he vingut a passar el dia amb
vosaltres. Passarem una bona estona!-
-Un
bolet que parla? Kira, cada dia em sorprens més!- vaig dir-li.
-I no
només parla sinó que a més sap moltes històries i molts jocs. Ja
veuràs que bé ens ho passem!-
A mi ja
m'estava bé contemplar la pluja i veure com el vent feia caure fins
la última fulla dels arbres, però la idea em va semblar bé i de
seguida ens vam posar a jugar.
-Us he
portat un tauler de fusta que té dibuixades unes rodones i unes
escales. Cada rodona té un color i cada color té les seves fitxes
del mateix color. Són el blau, el vermell, el verd i el groc. Que
sabeu de quin joc parlo?-
-Si,
si, jo si!- digué la Kira cridant.- És el Parxís!-
-Molt
bé! I mireu quines fitxes!-
De
darrera el tauler va treure quatre figuretes en forma de bolet dels
diferents colors del joc, era un parxís molt original i diferent.
Mentre
jugàvem, una forta ventada va fer entrar a la cova una fulla que va
anar a parar al ben mig del tauler. Sense que poguéssim dir res, es
va aixecar, es va espolsar les gotes d'aigua que encara li quedaven
enganxades, va agafar les fitxes de color verd i va dir:
-Feia
estona que volia venir a jugar amb vosaltres però l'arbre no em
deixava marxar. Finalment m'he pogut desenganxar. Us faltava un
jugador, no?-
En
Boletus, la Kira i jo ens vam mirar i vam contestar.
-I
tant! Ens faltava el jugador verd. Benvinguda!-
Tot
jugant, una de les figueretes va cobrar vida i molt enfadada de no
poder anar per on ella volia, va tombar el tauler i va fer caure
tota la resta.
Vaig
mirar a la Kira i l i vaig dir:
-Però
per què escrius aquestes coses? Fes el favor de fer que torni a ser
una figura sense vida!-
-No
puc!- va dir. -Aquest cop no he sigut jo!-
-Em
sembla que forma part de l'encanteri.- Digué en Boletus. -Aquest
estiu hem rebut la visita d'una bruixa que ens ha llençat un
encanteri, només es desfarà si aconseguim acabar la partida. No
deixeu que s'escapi! Agafeu la figureta i no en perdeu de vista cap
d'elles. Hem d'acabar-la o tot cobrarà vida i llavors serà
impossible desfer-ho.-
La
partida va ser més llarga i tensa del que en pensàvem, però
finalment vam aconseguir acabar-la. L'encanteri es va desfer i tot va
tornar a la normalitat. Li vaig agafar el llibre a la Kira i li vaig
dir:
-A
partir d'ara el llibre el portaré jo i no hi escriurem res a no ser
que sigui per salvar-nos d'algun perill.-
La Kira
ho va acceptar sense queixes i com ja s'havia fet fosc, vam decidir
passar la nit a la cova i continuar el camí a l'endemà.
UN DÍA
DE OTOÑO
Tras
dejar los días de sol y calor , el viento y la lluvia nos seguían
por donde pasábamos , lo que hizo que nos cobijáramos en una cueva
que había cerca de un bosque . Desde dentro se podía ver como caían
las hojas de los árboles dejando un manto que cubría todo el suelo
. Kira se aburría y, como se había acostumbrado a hacer en los
últimos meses, sacó el libro y se puso a escribir. Como siempre que
hacía este gesto, se podía esperar que apareciera cualquier cosa en
cualquier lugar y ese día no fue una excepción . Una vocecita , que
no sabía de dónde salía , empezó a hablar .
- ¡Hola
Kira ! ¡Hola Kidi ! Soy Boletus y he venido a pasar el día con
vosotras . ¡Pasaremos un buen rato ! -
- ¿Una
seta que habla? ¡Kira, cada día me sorprendes más ! - Le dije .
- Y no
sólo habla sino que además sabe muchas historias y muchos juegos .
¡Ya verás que bien lo pasamos ! -
A mí
ya me estaba bien contemplar la lluvia y ver cómo el viento hacía
caer hasta la última hoja de los árboles , pero la idea me pareció
bien y enseguida nos pusimos a jugar .
- Os he
traído un tablero de madera que tiene dibujadas unas redondas y unas
escaleras . Cada redonda tiene un color y cada color tiene sus fichas
del mismo color . Son el azul, el rojo, el verde y el amarillo.
¿Sabéis de qué juego hablo? -
- ¡Si,
si, yo si ! - Dijo Kira gritando . - ¡Es el Parchís ! -
- ¡Muy
bien! ¡Y mirad qué fichas ! -
De
detrás del tablero sacó cuatro figuritas en forma de seta de los
diferentes colores del juego, era un parchís muy original y
diferente .
Mientras
jugábamos, un fuerte viento hizo entrar en la cueva una hoja que fue
a parar en medio del tablero. Sin que pudiéramos decir nada, se
levantó, se sacudió las gotas de agua que aún le quedaban pegadas,
cogió las fichas de color verde y dijo :
- Hacía
rato que quería venir a jugar con vosotros pero el árbol no me
dejaba marchar. Finalmente me he podido despegar. ¿Os faltaba un
jugador, no ? - Boletus , Kira y yo nos miramos y contestamos .
- ¡Y
tanto ! Nos faltaba el jugador verde . ¡Bienvenida ! -
Jugando,
una de las figuritas cobró vida y muy enfadada de no poder ir por
donde ella quería, tumbó el tablero e hizo caer todas las demás.
Miré a
Kira y le dije :
- Pero
¿por qué escribes estas cosas ? ¡Haz el favor de hacer que vuelva
a ser una figura sin vida ! -
- ¡No
puedo ! - Dijo . -¡ Esta vez no he sido yo ! -
- Me
parece que forma parte del hechizo . - Dijo Boletus . - Este verano
hemos recibido la visita de una bruja que nos ha lanzado un hechizo ,
sólo se deshará si conseguimos terminar la partida . ¡No dejéis
que se escape ! Coged la figurita y no perdáis de vista a ninguna de
las otras. Debemos terminarla o todo cobrará vida y entonces será
imposible deshacer el hechizo. -
La
partida fue más larga y tensa de lo que en pensábamos , pero
finalmente conseguimos terminarla. El hechizo se deshizo y todo
volvió a la normalidad . Le cogí el libro a Kira y le dije:
- A
partir de ahora el libro lo llevaré yo y no escribiremos nada a no
ser que sea para salvarnos de algún peligro . -
Kira lo
aceptó sin quejas y como ya había oscurecido, decidimos pasar la
noche en la cueva y continuar el camino al día siguiente.