dimarts, 26 de març del 2013

Una pel·lícula molt divertida: "Los Croods: Una aventura prehistórica"/ Una película muy divertida: "Los Croods: Una aventura prehistórica"

De la ma de Aardman Animations i DreamWorks Animation arriba una divertida pel·lícula d'animació: "Los Croods: Una aventura prehistòrica". Molt recomanable perquè té els ingredients necessaris per passar una bona estona; té humor, aventura, valors i una bellesa impresionant amb gran varietat de colors i una gran oferta imaginativa. Com a gran admiradora del cinema d'animació crec que la DreamWorks segueix molt de prop els passos de Pixar, i que no té res que envejar-li amb aquest film. Ha estat una de les pel·lícules d'animació que més m'ha agradat en els últims temps, potser perquè cada vegada més les productores aposten per un guió de qualitat i no només per entretenir als més petits amb quatre dibuixos. Us deixo unes imatges i el trailer sota de l'entrada en castellà. No us la perdeu, és una bona aposta per anar a veure aquesta Setmana Santa. Segur que no us defraudarà!







De la mano de Aardman Animations y DreamWorks Animation llega una divertida película de animación: "Los Croods: Una aventura prehistórica". Muy recomendable porque tiene los ingredientes necesarios para pasar un buen rato, tiene humor, aventura, valores y una belleza impresionante con gran variedad de colores y una gran oferta imaginativa. Como gran admiradora del cine de animación creo que DreamWorks sigue muy de cerca los pasos de Pixar, y que no tiene nada que envidiarle en este film. Ha sido una de las películas de animación que más me ha gustado en los últimos tiempos, quizás porque cada vez más las productoras apuestan por un guión de calidad y no sólo para entretener a los más pequeños con cuatro dibujos. Os dejo unas imágenes y el trailer debajo de la entrada en castellano. No os la perdáis, es una buena apuesta para ir a ver esta Semana Santa. ¡Seguro que no os defraudará!


dilluns, 4 de març del 2013

Una nova aventura de la Kidi/ Una nueva aventura de Kidi


LA KIDI TÉ UNA NOVA AMIGA
Aquesta aventura que us explico aquí és una de les que més m'agrada perquè vaig conèixer algú molt especial: la meva amiga Kira.
Anava amb la meva bicicleta per un camí en el món dels cactus quan vaig sentir que algú plorava.
-Snif, snif.-
Em vaig parar, i asseguda al terra, hi vaig veure una gateta blanca amb clapes de color morat. Plorava desconsoladament i es llepava la poteta esquerra.
-Què t'ha passat?- vaig preguntar-li.
-He vist aquest cactus amb aquests fruits vermells, snif, i n'he volgut agafar un, snif. Tinc molta gana, snif, i m'he punxat... M'he pogut treure la punxa, snif, però em fa molt de mal, snif.-
-No ploris, de seguida et curo.-
Vaig agafar la meva bossa, li vaig donar una magdalena i vaig treure la farmaciola. En pocs minuts, la gateta lluïa una bonica tireta a la seva poteta esquerra.
-Moltes gràcies!- digué.-Com et dius?-
-Sóc la Kidi. I tú?-
-Jo em dic Kira, fa temps que volto per mons diferents buscant històries boniques per escriure un conte-.
-Que bé, jo també viatjo per aprendre jocs nous. Què et sembla si viatgem juntes? Podem ajudar-nos i fer-nos companyia...-
La Kira es va quedar pensativa, sempre havia anat sola per tot arreu i no havia necessitat mai ningú... Però si no arriba a ser per la Kidi que li va desinfectar la ferida...
-D'acord, em sembla que serem bones amigues!-
La Kidi i la Kira van anar fins on estava la bicicleta.
-Oh! Viatges amb aquesta bicicleta? Jo viatjo amb aquest patinet...- va dir assenyalant un patinet de fusta que hi havia al final del camí.
-Tinc una idea!- vaig dir. -Si vols, podem desmuntar el patinet i convertir-lo en una cadireta que podem enganxar a la bicicleta així podem anar juntes... Què et sembla?-
La Kira hi va estar d'acord i després de treballar durant una estona, vam poder continuar la nostra aventura que, a partir d'ara, seria molt millor perquè havia fet una nova amiga i companya de viatge.

Il·lustració: Marina L. Aceituno

KIDI TIENE UNA NUEVA AMIGA
Esta aventura que os cuento aquí es una de las que más me gusta porque conocí a alguien muy especial: mi amiga Kira.
Iba con mi bicicleta por un camino en el mundo de los cactus cuando oí que alguien lloraba.
-Snif, snif. -
Me paré, y sentada en el suelo, vi una gatita blanca con manchas de color morado. Lloraba desconsoladamente y se lamía la patita izquierda.
-¿Qué te ha pasado? - Le pregunté.
-He visto este cactus con estos frutos rojos, snif, y he querido coger uno, snif. Tengo mucha hambre, snif, y me he pinchado... Me he podido quitar la punta, snif, pero me duele mucho, snif. -
-No llores, enseguida te curo. -
Cogí mi bolso, le di una magdalena y saqué el botiquín. En pocos minutos, la gatita lucía una bonita tirita en su patita izquierda.
-¡Muchas gracias! - Dije. -¿Cómo te llamas? -
-Soy Kidi. ¿Y tú? -
-Yo me llamo Kira, hace tiempo que me muevo por mundos diferentes buscando historias bonitas para escribir un cuento-.
-Qué bien, yo también viajo para aprender juegos nuevos. ¿Qué te parece si viajamos juntas? Podemos ayudarnos y hacernos compañía... -
Kira se quedó pensativa, siempre había ido sola por todas partes y no había necesitado nunca a nadie... Pero si no llega a ser por Kidi que le desinfectó la herida...
-¡De acuerdo, me parece que vamos a ser buenas amigas! -
Kidi y Kira fueron hasta donde estaba la bicicleta.
-¡Oh! ¡Viajas con esta bicicleta? Yo viajo con este patinete... - dijo señalando un patinete de madera que había al final del camino.
-¡Tengo una idea!- Dije. -Si quieres, podemos desmontar el patinete y convertirlo en una sillita que podemos enganchar a la bicicleta así podemos ir juntas... ¿Qué te parece? -
Kira estuvo de acuerdo y después de trabajar durante un rato, pudimos continuar nuestra aventura que, a partir de ahora, sería mucho mejor porque había hecho una nueva amiga y compañera de viaje.