EL CASTELL
De bon matí vam continuar el nostre
camí endinsant-nos en el bosc. Vam caminar força estona fins a
arribar a un castell que semblava deshabitat.
Com sempre, la Kira no va dubtar ni un
moment i hi va entrar. No semblava que hi visqués ningú, però a
mesura que anàvem avançant pels passadissos, les torxes s'encenien
misteriosament.
-Kira, potser hauríem de marxar...-
-Ni parlar-ne! En aquest castell hi
deuen haver passat un munt d'històries fantàstiques que podria
escriure si trobés algun paper o quadre que les reflectissin.-
-Doncs molt bé, jo t'espero a fora.
Aquest castell em fa posar els pels de punta!-
Vaig marxar per on havíem entrat,
però la porta no s'obria.
-Kira, estem atrapades la porta no
s'obre!- vaig córrer a dir-li.
-I ara! Segur que està encallada,
espera't a veure si trobo alguna cosa i marxarem. No et preocupis.-
-Uuuuuuuuuhhhhhhh!-
-Què ha estat això?- vaig dir morta
de por.
-Uuuuuuuuuuhhhhhh, sóc el fantasma
del casteeeeeell! I estareu aquí dins tancades fins que no jugueu
amb miiiiiiii.-
-Jugar? Molt bé, ens agrada molt
jugar. A què vols que juguem?- digué la Kira.
-A aigua i fooooooc! Uuuuuuhhhh!- va
dir el fantasma.
-I sempre has de dir “uuuuuh”?-
-Kira sis plau, faràs que s'enfadi...
Digui senyor fantasma. Com es juga a aquest joc?-
-Tuuuuuuhhh i jo, sense que ens vegi
la Kira, amagarem la clau que obre la porta del castell. Un cop
amagada l'haurà de trobar. Li donarem pistes dient-li “aigua” si
està lluny i “foc” si està a prop. No li podràs dir on està,
si la troba podreu sortir, sinó, us quedareu a jugar amb mi una
estona més. Uuuuuuuh.-
Vam amagar la clau on em va dir el
fantasma i vam començar a jugar. A la Kira li va costar una mica
trobar-la però finalment ho va fer.
- Uuuuuuuuh, snif, snif, uuuuuuuh,
snif.-
- Per què plores?- vaig preguntar-li.
- Ha trobat la clau massa aviat, snif,
i ara marxareu de seguida i em tornaré a quedar sol. Que torni a
passar alguuuuuuuuh per aquí i decideixi entrar, snif, és molt
difícil perquè pocs són tant valents com vosaltres i no
s'atreveixen. M'avorreixo molt tot sol, snif-
-Tinc una idea! Kidi em deixes el
llibre? Es per una bona causa...-
Ja feia temps que coneixia a la Kira i
entenia molt bé què volia fer. Li vaig donar el llibre màgic i
després d'escriure-hi va aparèixer una fantasma mol simpàtica que
de seguida es va fer amiga del nostre amic.
Veient que ja no ens necessitava per
jugar vam agafar la clau i vam sortir del castell. Un cop a fora vam
sentir:
-Uuuuuuuuhhhh, moltes gràcies! Ara ja
no estaré mai més sol uuuuuuuhhhh!-
La Kira i jo vam continuar el nostre
camí satisfetes d'haver pogut ajudar a aquell fantasma que només
volia companyia. Aquest cop el llibre màgic no ens havia portat cap
problema i la història havia tingut un final feliç.
Fins aviat!
EL
CASTILLO
Por
la mañana continuamos nuestro camino adentrándonos en el bosque.
Caminamos bastante rato hasta llegar a un castillo que parecía
deshabitado .
Como
siempre ,Kira no dudó ni un momento y entró. No parecía que
viviera nadie allí, pero a medida que íbamos avanzando por los
pasillos, las antorchas se encendían misteriosamente .
-
Kira, quizás deberíamos irnos ... -
-
¡Ni hablar ! En este castillo deben haber pasado un montón de
historias fantásticas que podría escribir si encontrara algún
papel o cuadro que las reflejaran. -
-Pues
muy bien, yo te espero fuera. ¡Este castillo me pone los pelos de
punta! -
Me
fui por donde habíamos entrado, pero la puerta no se abría .
-
¡Kira , estamos atrapadas la puerta no se abre ! - Corrí a decirle
.
-
¡No me lo creo ! Seguro que está atascada, espera a ver si
encuentro algo y nos iremos. No te preocupes . -
-
Uuuuuuuuuhhhhhhh ! -
-¿Qué
ha sido eso ? - Dije muerta de miedo .
-
Uuuuuuuuuuhhhhhh , soy el fantasma del castiiiill o! Y estareis aquí
dentro encerradas hasta que no juguéis conmiiiiiiiigo. -
-
¿Jugar ? Muy bien, nos gusta mucho jugar. ¿A qué quieres que
juguemos? - Dijo Kira .
-A
agua y fuegooooo ! Uuuuuuhhhh ! - Dijo el fantasma .
-¿Y
siempre tienes que decir " uuuuuh " ? -
-Kira
por favor, harás que se enfade ... Diga señor fantasma. ¿Como se
juega a este juego ? -
-
Tuuuuuuhhh y yo , sin que nos vea Kira , esconderemos la llave que
abre la puerta del castillo. Una vez escondida la tendrá que
encontrar. Le daremos pistas diciéndole " agua " si está
lejos y "fuego" si está cerca . No le podrás decir dónde
está. Si la encuentra podeis salir, sino , os quedaréis a jugar
conmigo un rato más. Uuuuuuuh . -
Escondimos
la llave donde me dijo el fantasma y empezamos a jugar . A Kira le
costó un poco encontrarla pero finalmente lo hizo .
-
Uuuuuuuuh , snif , snif , uuuuuuuh , snif . -
-
¿Por qué lloras ? - Le pregunté .
-
¿Ha encontrado la lave demasiado pronto , snif , y ahora os iréis
enseguida y me volveré a quedar solo . Que vuelva a pasar
alguieeeeen por aquí y decida entrar , snif , es muy difícil porque
pocos son tan valientes como vosotras y no se atreven . Me aburro
mucho solo, snif -
-
¡Tengo una idea ! ¿Kidi me dejas el libro ? Es por una buena causa
... -
Ya
hacía tiempo que conocía a Kira y entendía muy bien lo que quería
hacer . Le di el libro mágico y después de escribir en él,
apareció una fantasma muy simpática que enseguida se hizo amiga de
nuestro amigo .
Viendo
que ya no nos necesitaba para jugar, cogimos la llave y salimos del
castillo. Una vez fuera oímos :
-
¡Uuuuuuuuhhhh , muchas gracias ! ¡Ahora ya no estaré nunca más
solo uuuuuuuhhhh ! -
Kira
y yo continuamos nuestro camino satisfechas de haber podido ayudar a
aquel fantasma que sólo quería compañía . Esta vez el libro
mágico no nos había traído ningún problema y la historia había
tenido un final feliz .
¡Hasta
pronto !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada