dilluns, 9 de juliol del 2012

El conte d'estiu de la Kidi/ El cuento de verano de Kidi

Aquest estiu la Kidi de la revista Kids coneix a una estrella de mar i a Neptú:


LA KIDI I L'ESTRELLA DE MAR
El coet en el que viatjava va anar a caure a una illa. Al principi, vaig pensar que estava deserta, quan ja creia que no hi trobaria ningú, vaig sentir uns crits:
-Auxili, auxili!-
De seguida vaig córrer cap al lloc d'on provenien. Era una platja de sorra fina i blanca rodejada de palmeres. Per més que mirés, no veia res ni ningú. Finalment, vaig veure una petita estrella de mar asseguda al costat d'una roca.
-Com hi has vingut a parar fins aquí? Estàs molt lluny de l'oceà!-
-He sortit a jugar amb les meves germanes i una onada molt grossa m'ha arrossegat lluny d'elles. Quan he volgut tornar, m'he adonat que no podia i he començat a cridar, llavors has arribat tu. Em pots acompanyar a l'aigua?-
-I tant!- vaig dir agafant-la amb molta cura.
-Moltes gràcies. Com et dius?-
-Sóc la Kidi, viatjo per diferents mons en busca d'aventures i per aprendre jocs nous però el mitjà de transport que m'ha portat fins aquí ja no serveix perquè s'ha apagat i no es pot tornar a encendre, o sigui que m'hauré de quedar en aquesta illa fins que trobi la manera de sortir-ne. A què jugàveu quan t'has perdut?-
-A fet i amagar... Potser Neptú et pot ajudar, si vols t'acompanyo a veure'l- digué l'estrella.
-Neptú dius?-
-Si, és el déu del mar i pot trobar-te un mitjà de transport per portar-te a un altre lloc.-
-Moltes gràcies, però no et voldria molestar, deus voler anar amb les teves germanes. Potser estan preocupades per tu...-
-No és molèstia, a més a més, casa meva està de camí i podré veure-les.-
Durant el trajecte li vaig preguntar com es jugava a fet i amagar.
- És molt divertit. Un dels jugadors corre perseguint als altres, si els toca, el primer que ha estat tocat para a la pròxima partida. Els que no persegueixen han d'amagar-se i intentar anar fins el lloc on està el perseguidor...-
I així sense adonar-me'n vam arribar fins a on vivia l'estrella. Les seves germanes es van posar molt contentes al veure-la.
Després vam anar a veure Neptú que ens va rebre de seguida.
L'estrella li va explicar que l'havia ajudat a tornar al mar i que necessitava un transport per viatjar a un altre lloc. Sense pensar-s'ho, va avisar els cavallets de mar. Em van convidar a pujar en un dels carros que portaven i, acomiadant-me molt agraïda de l'estrella i Neptú, vam viatjar per tot l'oceà fins a la meva nova aventura.

Il·lustració:  Marina L. Aceituno
Este verano Kidi de la revista Kids conoce a una estrella de mar y a Neptuno:

KIDI Y LA ESTRELLA DE MAR
El cohete en el que viajaba fue a caer en una isla. Al principio, pensé que estaba desierta, cuando ya creía que no encontraría nadie, oí unos gritos:
-Auxilio, auxilio! -
Enseguida corrí hacia el lugar de donde provenían. Era una playa de arena fina y blanca rodeada de palmeras. Por más que mirara, no veía nada ni nadie. Finalmente, vi una pequeña estrella de mar sentada junto a una roca.
-¿Cómo has venido a parar hasta aquí? Estás muy lejos del océano! -
-He salido a jugar con mis hermanas y una ola muy grande me ha arrastrado lejos de ellas. Cuando he querido volver, me he dado cuenta que no podía y he empezado a gritar, entonces has llegado tú. Me puedes acompañar al agua? -
-¡Por supuesto! - Dije cogiéndola con mucho cuidado.
-Muchas gracias. ¿Cómo te llamas? -
-Soy Kidi, viajo por diferentes mundos en busca de aventuras y para aprender juegos nuevos pero el medio de transporte que me ha traído hasta aquí ya no sirve porque se ha apagado y no se puede volver a encender, o sea que me tendré que quedar en esta isla hasta que encuentre la manera de salir. ¿A qué jugabais cuando te has perdido?- -A las escondidas... Quizás Neptuno te puede ayudar, si quieres te acompaño a verlo-dijo la estrella.
-¿Neptuno dices? -
-Si, es el dios del mar y puede encontrarte un medio de transporte para llevarte a otro lugar. -
-Muchas gracias, pero no quisiera molestar, querrás ir con tus hermanas. Quizás están preocupadas por ti ... -
-No es molestia, además, mi casa está de camino y podré verlas.
-Durante el trayecto le pregunté cómo se jugaba al escondite.
- Es muy divertido. Uno de los jugadores corre persiguiendo a los otros, si les toca, el primero que ha sido tocado para la próxima partida. Los que no persiguen deben esconderse y tratar de ir hasta el lugar donde está el perseguidor ... -
Y así sin darme cuenta llegamos hasta donde vivía la estrella. Sus hermanas se pusieron muy contentas al verla. Después fuimos a ver a Neptuno que nos recibió en seguida. La estrella le explicó que le había ayudado a volver al mar y que necesitaba un transporte para viajar a otro lugar. Sin pensárselo, avisó a los caballitos de mar. Me invitaron a subir en uno de los carros que llevaban y, despidiéndome muy agradecida de la estrella y Neptuno, viajamos por todo el océano hasta mi nueva aventura.