dimarts, 31 de gener del 2012

Arriben "Els Muppets" / Llegan "Los Muppets"

Aquest Divendres 3 de Febrer arriba als cinemes "Els Muppets" o com tot els coneixem més "El Teleñecos". Uns "ninots" que no passen de moda. Jo els recordo molt bé en els berenars de cada tarda quan era petita en el programa de "Barrio Sésamo". El meu preferit era la "Rana Gustavo" però també m'agradava molt el Dràcula que li encantava contar.
 Però tornant a la pel·lícula, el tema es salvar el teatre dels Muppets del petrolier Tex Richman, per fer-ho s'hauran de reunir tots que ara treballen en llocs molt diversos: la Peggy és l'editora de moda d'una revista, Fozzie treballa en un casino, Animal està en una clínica per aprendre a controlar la seva ira i Gonzo és un magnat de la indústria de la fontaneria. Tot es retrobaran per muntar un gran espectacle per recaptar els diners necessaris per poder salvar el Teatre.
Una pel·lícula familiar i divertida, amb segell Disney, per passar una bona estona. Aquí us en deixo unes imatges i a sota de l'entrada en castellà el tràiler i un vídeo de la divertida cançó "Maná, maná".









Este Viernes 3 de Febrero llega a los cines "Los Muppets" o como todo los conocemos más "Los Teleñecos". Unos muñecos que no pasan de moda. Yo los recuerdo muy bien en las meriendas de cada tarde cuando era pequeña en el programa de "Barrio Sésamo ", mi preferido era la "Rana Gustavo pero también me gustaba mucho el Drácula al que le encantaba contar.
 Pero volviendo a la película, el tema es salvar el teatro de los Muppets del petrolero Tex Richman, para ello se tendran que reunir todos que ahora trabajan en lugares muy diversos: Peggy es la editora de moda de una revista, Fozzie trabaja en un casinoAnimal está en una clínica para aprender a controlar su ira y Gonzo es un magnate de la industria de la fontanería. Todo se reencontrarán y montarán un gran espectáculo para recaudar el dinero necesario para poder salvar el Teatro.
Una película familiar y divertida, con sello Disney, para pasar un buen rato. Aquí os dejo el trailer y un video de la divertida canción "Maná,maná".





divendres, 20 de gener del 2012

El ninot de neu/ El muñeco de nieve

Cansat de la seva soledat, de veure sempre el blanc de la neu i sentir el fred, el ninot de neu tenia ganes de marxar molt lluny i poder sentir l'escalfor del sol al seu rostre. Una nit va desitjar amb totes les seves forces tenir cames per poder marxar d'allà. Llavors, d'una llum cegadora, en va aparèixer la fada de la neu que li va dir:
-Benvolgut ninot de neu, si et dono cames, caminaràs lluny d'aquí i em deixaràs sola. Si camines lluny d'aquí aniràs a trobar el sol, i si vas a trobar el sol, et desfaràs per sempre més...-
-No sabia que estiguessis amb mi, no t'havia vist mai per aquí.-
-Sempre estic al teu costat sóc la fada de la neu. No hi ha neu al teu voltant? Que no em vegis sempre, no vol dir que no t'acompanyi.-
-Però jo em sento molt sol aquí, no em vens a veure mai.-
-Fins ara no m'havies cridat!-
-T'he cridat perquè vull unes cames per marxar d'aquí.-
-Doncs si te les concedeixo et fondràs...-
-Però tu no pots fer que no em fongui amb el sol?- preguntà el ninot molt trist.
-Només ho faré amb una condició, si et dono unes cames, podràs anar a on fa calor un sol dia, però m'has de prometre que em portaràs la més bella flor del prat més florit que vegis. Recorda que només tens un dia...- finalitzà la fada.
El ninot hi va accedir i tot seguit dues cames van sorgir per art de màgia. Va començar el seu camí buscant la calor del sol i el prat de flors. Mica en mica la neu anava desapareguen del seu voltant i l'escalfor del sol li anava  acariciant la cara. El ninot de neu estava tan feliç que es va oblidar de tot el que li havia dit la fada. Va baixar muntanya avall fins arribar a un poble. Allà la gent fugia corrent només veure'l. El pobre ninot es va acostar a uns nens que jugaven a pilota i els hi va demanar de jugar amb ells. Tots van fugir de seguida deixant-lo tot sol. Però el ninot va seguir el seu camí, volia conèixer a algú que li fes companyia. Va arribar fins a un bosc ple d'animalets, però en veure'l fugien igual que en el poble. Pobre ninot! 
El dia s'estava acabant i no s'havia recordat de la flor de la fada. 
Dret enmig d'el bosc, els últims rajos de sol, van començar a desfer del pobre ninot. 
A l'endemà uns excursionistes van trobar una gorra, una bufanda i uns guants, enmig d'una bassa d'aigua.
 Diuen que no va ser el sol que el va fondre, sinó que es va desfer plorant en veure's més sol que a dalt de la muntanya.




Cansado de su soledad, de ver siempre el blanco de la nieve y sentir el frío, el muñeco de nieve tenía ganas de irse muy lejos y poder sentir el calor del sol en su rostro. Una noche deseó con todas sus fuerzas tener piernas para poder irse de allí. Entonces, de una luz cegadora apareció el hada de la nieve que le dijo:
-Querido muñeco de nieve, si te doy piernas, caminarás lejos de aquí y me dejarás sola. Si andas lejos de aquí, irás a buscar el sol, y si vas a buscar el sol, te desharás para siempre...
-No sabía que estuvieras conmigo, no te había visto nunca por aquí.-
-Siempre estoy a tu lado soy el hada de la nieve. ¿No hay nieve a tu alrededor? Que no me veas siempre no quiere decir que no te acompañe.-
-Pero yo me siento muy solo aquí, no me vienes a ver nunca.-
-¡Hasta ahora no me habías llamado! -
-Te he llamado porque quiero unas piernas para irme de aquí.-
-Pues si te las concedo te desharás...-
-¿Pero tú no puedes hacer que no me derrita con el sol?- Preguntó el muñeco muy triste.
-Sólo lo haré con una condición, si te doy unas piernas, podrás ir a donde hace calor un solo día, pero me tienes que prometer que me traerás la más bella flor del prado más florecido que veas. Recuerda que sólo tienes un día...- finalizó el hada. El muñeco accedió y acto seguido dos piernas surgieron por arte de magia. Comenzó su camino buscando el calor del sol y el prado de flores. Poco a poco la nieve iba desaparezcan de su entorno y el calor del sol le iba acariciando la cara. El muñeco de nieve estaba tan feliz que se olvidó de todo lo que le había dicho el hada. Bajó montaña abajo hasta llegar a un pueblo. Allí la gente huía corriendo al verlo. El pobre muñeco se acercó a unos niños que jugaban a la pelota y les pidió jugar con ellos. Todos huyeron de inmediato dejándolo solo. Pero el muñeco siguió su camino, quería conocer a alguien que le hiciera compañía. Llegó hasta un bosque lleno de animalitos, pero al verlo huían al igual que en el pueblo.¡Pobre muñeco!El día estaba terminando y no se había acordado de la flor del hada.
De pie en medio del bosque, los últimos rayos de sol empezaron a deshacerlo.Al día siguiente unos excursionistas encontraron una gorra, una bufanda y unos guantes, en medio de un charco de agua.
 
Dicen que no fue el sol que lo derritió, sino que se deshizo llorando al verse más solo que en la montaña.

dimarts, 10 de gener del 2012

Una bona lliçó (conte curt)/ Una buena lección (cuento corto)

Després de les vacances de Nadal havia arribat una nena nova a la classe de tercer de primària. Es deia Bimba i tot i que venia del Senegal, sabia parlar perfectament el català perquè la seva mare era catalana. A l'hora del pati la mestra va observar com tots els nens li giraven l'esquena i no volien jugar amb ella. Va pensar que hi havia de fer alguna cosa i es va inventar una feina que pogués ajudar a la nouvinguda. A l'endemà només entrar a la classe la professora va dir:
-Agafeu un full. A la part de davant, hi escriureu una descripció física de vosaltres mateixos i a la part del darrera, m'explicareu què us agrada més fer quan teniu temps lliure.- 
Quan van acabar la mestra els va recollir tots.
-Molt bé nens, els llegirem després del pati.-
La mateixa escena del dia anterior es va tornar a repetir, però amb una petita diferència, una de les companyes de classe es va acostar a la Bimba, li va donar la mà i li va dir:
-Vols venir a jugar amb mi?-
Que contenta es va posar la nena, juntes van passar una bona estona jugant i rient sense parar.
Quan van tornar a la classe van començar a llegir, un per un, tot el que havien escrit. Les descripcions físiques eren molt variades, hi havia nens rossos, nenes morenes, i fin i tot hi havia un pèl-roig. De colors d'ulls també n'hi havia de diferents. 
-Molt bé, va dir la mestra veig que sou força diferents físicament. Ara llegiu què us agrada més fer.-
Aquí les respostes eren totes molt similars. A alguns els hi agradava jugar i llegir, a d'altres jugar i mirar la televisió, uns preferien jugar i dibuixar, però la reposta que va ser més unànime va ser la d'estar amb els seus familiars i amics.
-Us adoneu nens, que per molt diferents que siguem físicament, tots desitgem fer el mateix per passar-ho bé i ser feliços?-
-Siiiiiiiiiiiiiiiii- van cridar tots alhora...
Al dia següent quan va arribar l'hora del pati, la mestra no es podia creure el que veien els seus ulls, el seu pla havia funcionat i tots, absolutament tots, jugaven junts al fet i amagar. 



Después de las vacaciones de Navidad había llegado una niña nueva a la clase de tercero de primaria. Se llamaba Bimba y aunque venía de Senegal, sabía hablar perfectamente el catalán porque su madre era catalana. A la hora del patio la maestra observó como todos los niños le daban la espalda y no querían jugar con ella. Pensó que había que hacer algo y se inventó un trabajo que pudiera ayudar a la recién llegada. Al día siguiente nada más entrar a la clase la profesora dijo:-Coged una hoja. En la parte de delante, escribiréis una descripción física de vosotros mismos y en la parte trasera, me explicáis que os gusta más hacer cuando tenéis tiempo libre .-Cuando terminaron la maestra los recogió todos ...-Muy bien niños, los leeremos después del patio .-La misma escena del día anterior se volvió a repetir, pero con una pequeña diferencia, una de las compañeras de clase se acercó a Bimba, le dio la mano y le dijo:-Quieres venir a jugar conmigo? -Que contenta se puso la niña, juntas pasaron un buen rato jugando y riendo sin parar.Cuando volvieron a la clase comenzaron a leer, uno por uno, todo lo que habían escrito. Las descripciones físicas eran muy variadas, había niños rubios, niñas morenas, e incluso había un pelirrojo. De colores de ojos también había diferentes.-Muy bien, dijo la maestra veo que sois muy diferentes físicamente. Ahora leed lo que os gusta más hacer .-Aquí las respuestas eran todas muy similares. A algunos les gustaba jugar y leer, a otros jugar y ver la televisión, unos preferían jugar y dibujar, pero la respuesta que fue más unánime fue la de estar con sus familiares y amigos.-¿Os dais cuenta niños, que por muy diferentes que seamos físicamente, todos deseamos hacer lo mismo para pasarlo bien y ser felices? --Siiiiiiiiiiiiiiiii- gritaron todos a la vez ...Al día siguiente cuando llegó la hora del patio, la maestra no podía creer lo que veían sus ojos, su plan había funcionado y todos, absolutamente todos, jugaban juntos al escondite.

dilluns, 2 de gener del 2012

La Kidi es troba amb els Reis Mags/ Kidi se encuentra con los Reyes Magos

Aquest cop la Kidi de la revista Kids es troba amb tres personatges molt esperats pels més petits.

LES TRES OMBRES MISTERIOSES
Després d'haver viscut aquella nit tan màgica vaig emprendre el camí de tornada cap a on havia deixat el globus. Ja s'havia fet de dia però el cel estava molt ennuvolat i no m'atrevia a enlairar-me pel que pogués passar, per això, vaig decidir muntar la meva tenda i acampar fins que passés el mal temps. I vaig fer bé, ja que al cap de poca estona van començar a caure unes cosetes blanques i fredes del cel. “Quina cosa més curiosa!” vaig pensar, “sembla pluja però és més freda i està deixant el terra blanc”.
-És neu!- digué una veu com si m'hagués llegit el pensament.
-Qui ha dit això?-...i del no res van aparèixer tres ombres que en un principi em van espantar una mica. Eren uns personatges molt ben vestits que viatjaven asseguts a dalt d'uns animals estranys.
-Bon dia tinguis, Kidi! Series tan amable de deixar-nos passar aquí la propera nit, vam començar el nostre viatge ahir i estem una mica cansats...-
-Sí i tant! Però... com sabeu el meu nom?-.
-Sabem moltes coses... vols que t'ensenyem un joc molt entretingut?-.
No m'hi vaig poder negar i poc a poc em van anar explicant com es jugava. Van treure una tabla amb uns quadradets dibuixats i unes fitxes rodones i unes altres en forma de lletra ics. Dos dels tres personatges misteriosos es van posar a jugar per ensenyar-me com es feia. Es tractava de posar les tres fitxes iguals en fila i el contrincant d'evitar amb les seves que ho fes. Després em van deixar jugar a mi i a l'altre. Quan en vam tenir prou, el més gran de tots, que també semblava el més savi, em va explicar que anaven a veure un nen que havia nascut i li portaven regals. Venien de molt lluny i encara els hi quedava un llarg camí per recórrer. Després em van continuar explicant un munt d'històries fascinants. La joia que duien tots tres al turbant era una pedra màgica que havien heretat dels seus avantpassats. Amb ella podien saber tot el que passava arreu. Cada pedra era un diamant de colors diferents. Un la duia de color verd; el segon, vermella i el tercer, de color blau. L'agafaven cada dia i tocant uns botonets sortien unes imatges reflectides a dins. Eren una mena d'ordinador portàtil com aquests que teniu en el vostre món.
Poc a poc em va anar entrant una son que va fer que m'acabés adormint profundament. A l'endemà quan em vaig despertar... Sorpresa! Havien desaparegut! Però m'havien deixat la tabla per jugar amb les fitxes i un abric. A fora tot estava blanc i feia molt de fred. Em vaig abrigar i enfilant-me a dalt del globus, em vaig enlairar deixant enrere aquell món tan especial i màgic que m'havia fet sentir una joia especial.


Esta vez Kidi de la revista Kids se encuentra con tres personajes muy esperados por los más pequeños.
LAS TRES SOMBRAS MISTERIOSAS
Después de haber vivido esa noche tan mágica emprendí el camino de vuelta hacia donde había dejado el globo. Ya se había hecho de día pero el cielo estaba muy nublado y no me atrevía a despegar por lo que pudiera pasar, por eso, decidí montar mi tienda y acampar hasta que pasara el mal tiempo. Hice bien, ya que al poco rato comenzaron a caer unas cositas blancas y frías del cielo. "Qué cosa más curiosa!" pensé, "parece lluvia pero es más fría y está dejando el suelo blanco".-
¡Es nieve! - Dijo una voz como si me hubiera leído el pensamiento.
-¿Quién ha dicho eso ?-... y de la nada aparecieron tres sombras que en un principio me asustaron un poco. Eran unos personajes muy bien vestidos que viajaban sentados en lo alto de unos animales extraños.
-¡Buenos días tengas, Kidi! Serías tan amable de dejarnos pasar aquí la próxima noche, empezamos nuestro viaje ayer y estamos un poco cansados...-
-¡Claro que sí! ¿Pero... como sabéis mi nombre? -.
-Sabemos muchas cosas... ¿quieres que te enseñemos un juego muy entretenido? -.
No me pude negar y poco a poco me fueron explicando cómo se jugaba. Sacaron una tabla con unos cuadraditos dibujados y unas fichas redondas y otras en forma de letra equis. Dos de los tres personajes misteriosos se pusieron a jugar para enseñarme cómo se hacía. Se trataba de poner las tres fichas iguales en fila y el contrincante de evitar con las suyas que lo hiciera. Después me dejaron jugar a mí y al otro. Cuando tuvimos suficiente, el mayor de todos, que también parecía el más sabio, me contó que iban a ver un niño que había nacido y le llevaban regalos. Venían de muy lejos y aún les quedaba un largo camino por recorrer. Después me siguieron contando un montón de historias fascinantes. La joya que llevaban los tres en el turbante era una piedra mágica que habían heredado de sus antepasados. Con ella podían saber todo lo que pasaba en todas partes. Cada piedra era un diamante de colores diferentes. Uno la llevaba de color verde, el segundo, roja y el tercero, de color azul. La cogían cada día y tocando unos botoncitos salían unas imágenes reflejadas dentro. Eran una especie de ordenador portátil como estos que tenéis en vuestro mundo.
Poco a poco me fue entrando un sueño que hizo que me acabase durmiendo profundamente. Al día siguiente cuando me desperté... ¡Sorpresa! Habían desaparecido! Pero me habían dejado la tabla para jugar con las fichas y un abrigo. Fuera todo estaba blanco y hacía mucho frío. Me abrigué, subí al globo y despegué dejando atrás aquel mundo tan especial y mágico que me había hecho sentir una alegría especial.