dijous, 6 de desembre del 2012

El conte de Nadal de la Kidi: "L'avet"/El cuento de Navidad de Kidi: "El abeto"

Desembre és un més màgic pels nens, per aquest motiu al conte de Nadal de la revista Kids no hi podia faltar la màgia. Bones Festes!

L'avet

Estava cansada de viatjar per tot arreu sense cap mitjà de transport, així que vaig decidir fabricar-me'n un de nou. Em fabricaria una bicicleta!
Prop del camí hi havia un bosc i m'hi vaig endinsar per començar a tallar les fustes que em servirien per construir-la.
“Toc,toc,toc...” vaig començar a talar el meu primer tronc...
-Ai!Ai!- vaig sentir. D'on vindrien aquells crits?
-Kidi! Prou, m'estàs fent mal!- digué una veu que provenia de l'avet que estava talant.
-Hola? Que hi ha algú per aquí dalt?-
-Hola Kidi, sóc jo qui parla, l'avet.-
-Si que em sap greu, no sabia que estiguessis viu...-
-Que no ens sentiu parlar no vol dir que no estiguem vius. Tots els arbres, plantes, flors, som éssers vius, però com que normalment no ens podem queixar tothom ens trepitja, tala o arrenca sense cap tipus de mirament.-
-I tu? Com és que parles?-
-Fa un centenar d'anys quan era molt petit i s'acostaven les festes de Nadal vaig veure com molts avets amics meus eren segrestats per fer-los servir d'ornament a dins de les cases de la gent. Tenia molta por que a mi em passés el mateix i una nit, quan vaig veure passar un estel fugaç pel cel, vaig desitjar amb totes les meves forces poder parlar. L'endemà mateix, quan un noiet del poble va venir al bosc a buscar un arbre i es va decidir per mi, li vaig dir: “Que t'agradaria a tu que et separessin dels teus amics i familiars per portar-te a un lloc desconegut?” El noiet es va quedar paralitzat. Però de seguida va reaccionar i digué: “I tant que no!” Va donar mitja volta i se'n va anar corrent. Al cap d'una estona va tornar arrossegant un carro ple fins a vessar. “Què hi portes aquí dins?” Vaig preguntar. El noi em va demanar permís per guarnir-me igual que als arbres que s'emportaven, amb la condició de deixar-me al costat dels meus companys. “Seràs l'avet de Nadal més bonic de tots i tothom et podrà mirar sense fer-te cap mal”. Des d'aquell dia, quan arriben aquestes festes, tots els habitants dels pobles més propers pugen al bosc carregats amb els seus ornaments per guarnir tots els avets que hi ha. Mai més ningú ha volgut talar cap més arbre... fins avui.-
-Em sap molt de greu, jo només volia fabricar-me una bicicleta de fusta per seguir el meu viatge...-
-Ja ho sé Kidi, no ho feies amb mala intenció. Saps que pots fer? S'acosta el dia de Nadal, molt aviat pujaran tots els habitants del poble a guarnir-nos. En aquesta època de l'any passen coses màgiques. De ben segur que si ho desitges amb totes les teves forces, tindràs la teva bicicleta. -
Vaig fer cas a l'avet i em vaig quedar un temps pel bosc, que dia a dia, tenia més arbres guarnits. La nit de Nadal, vaig decidir que havia de seguir el meu camí i em vaig acomiadar del meu amic l'avet.
-Bon Nadal! Ho he passat molt bé aquests dies per aquí però ara he de continuar el meu viatge.-
-Espera un moment Kidi, mira què hi ha aquí a darrera meu...- digué l'avet.
Era una bicicleta nova!
-Moltes gràcies! Bon Nadal, avet!
-Bon Nadal, Kidi!-
                                          Il·lustració:Marina L.Aceituno

Diciembre es un mes mágico para los niños, por este motivo en el cuento de Navidad de la revista Kids no podia faltar la magia. ¡Felices Fiestas!
El ABETO
Estaba cansada de viajar por todas partes sin ningún medio de transporte, así que decidí fabricarme uno nuevo. ¡Me fabricaría una bicicleta!
Cerca del camino había un bosque y me adentré para empezar a cortar las maderas que me servirían para construirla.
"Toc, toc, toc..." empecé a talar mi primer tronco ...
-¡Ay! ¡Ay! - Oí. ¿De dónde vendrían esos gritos?
-¡Kidi! ¡Basta, me estás haciendo daño! - Dijo una voz que provenía del abeto que estaba talando.
-¿Hola? ¿Hay alguien por ahí arriba? -
-Hola Kidi, soy yo quien habla, el abeto. -
-Lo siento, no sabía que estuvieras vivo... -
-Que no nos oigáis hablar no quiere decir que no estemos vivos. Todos los árboles, plantas, flores, somos seres vivos, pero como normalmente no nos podemos quejar todos nos pisan, talan o arrancan sin ningún tipo de miramiento. -
-¿Y tú? ¿Por qué hablas? -
-Hace un centenar de años cuando era muy pequeño y se acercaban las fiestas de Navidad vi como muchos abetos amigos míos eran secuestrados para ser un adorno dentro de las casas de la gente. Tenía mucho miedo que me pasara lo mismo y una noche, cuando vi pasar una estrella fugaz por el cielo, deseé con todas mis fuerzas poder hablar. Al día siguiente, cuando un muchacho del pueblo vino al bosque a buscar un árbol y se decidió por mí, le dije: "¿Te gustaría a ti que te separaran de tus amigos y familiares para llevarte a un lugar desconocido? "El chiquillo se quedó paralizado. Pero enseguida reaccionó y dijo: "¡Por supuesto que no!" Dio media vuelta y se fue corriendo. Al cabo de un rato volvió arrastrando un carro lleno hasta rebosar. "¿Qué llevas ahí dentro?" Pregunté. El chico me pidió permiso para
adornar-me igual que a los árboles que se llevaban, con la condición de dejarme junto a mis compañeros. "Serás el abeto de Navidad más bonito del mundo y todos te podrán mirar sin hacerte ningún daño". Desde aquel día, cuando llegan estas fiestas, todos los habitantes de los pueblos más cercanos suben al bosque cargados con sus ornamentos para adornar todos los abetos que hay. Nunca más, nadie ha querido talar otra árbol... hasta hoy. -
-Lo siento mucho, yo sólo quería fabricarme una bicicleta de madera para seguir mi viaje... -
-Lo sé Kidi, no lo hacías con mala intención. ¿Sabes que puedes hacer? Se acerca el día de Navidad, muy pronto subirán todos los habitantes del pueblo a adornar-nos. En esta época del año pasan cosas mágicas. Seguro que si lo deseas con todas tus fuerzas, tendrás tu bicicleta. -
Hice caso al abeto y me quedé un tiempo por el bosque, que día a día, tenía más árboles adornados. La noche de Navidad, decidí que tenía que seguir mi camino y me despedí de mi amigo el abeto.
-¡Feliz Navidad! Lo he pasado muy bien estos días por aquí, pero ahora tengo que continuar mi viaje. -
-Espera un momento Kidi, mira qué hay ahí detrás mío... - dijo el abeto.
¡Era una bicicleta nueva!
-¡Muchas gracias! ¡Feliz Navidad, abeto!-
-¡Feliz Navidad, Kidi! -