dimecres, 21 de març de 2012

La Primavera dóna els seus primers passos/ La Primavera da sus primeros pasos

La petita Primavera feia poc temps que havia nascut i tenia molta por de sortir al jardí. Encara no sabia caminar i la seva mare li deia que ho intentés. Però ella tenia molta por i seguia asseguda en el seu llitet ple de coixins de plomes. Si estava molt còmode allà mirant per la finestra. Però del que no s'adonava, era de totes les coses que es perdia quedant-se tancada allà dins. No podia sentir l'aire acariciant-li els cabells, no podia sentir la olor de la gespa humida, no podia gaudir del cant dels ocells...
Un matí la mare li va donar la mà i li va dir:
-Primavera has de sortir al jardí! Jo t'acompanyaré i si caus t'ajudaré a aixecar-te, però ho has d'intentar.-
La petitona agafada de la mà de la mare es va anar incorporant. Pas a pas, van anar avançant juntes pel jardí. Un cop la mare va veure que ja s'aguantava, li va dir:
-Ara tu sola, ja veuràs com ho faràs bé.-
La petita Primavera es va deixar anar de la mà i va fer dues passes, però va perdre l'equilibri i va caure. La mare la seguia animant una mica més enllà:
-Torna-ho a intentar...-
Una llagrimeta li patinava per la cara, però va treure forces de no se sap on, es va aixecar i ho va tornar a provar. Aquest cop va aconseguir donar quatre passes abans de caure, però no va desistir i així poc a poc va ser com la petita Primavera va donar els seus primer passos.



La pequeña Primavera hacía poco tiempo que había nacido y tenía mucho miedo de salir al jardín. Aún no sabía andar y su madre le decía que lo intentara. Pero ella tenía mucho miedo y seguía sentada en su cama llena de almohadas de plumas. Se estaba muy cómoda allí mirando por la ventana. Pero de lo que no se daba cuenta, era de todas las cosas que se perdía quedándose encerrada allí. No podía sentir el aire acariciándole el pelo, no podía sentir el olor del césped húmedo, no podía disfrutar del canto de los pájaros ...
Una mañana la madre le dio la mano y le dijo:
-¡Primavera tienes que salir al jardín! Yo te acompañaré y si te caes te ayudaré a levantarte, pero tienes que intentarlo. -
La pequeñita cogida de la mano de su madre se fue incorporando. Paso a paso, fueron avanzando juntas por el jardín. Una vez la madre vio que ya se aguantaba, le dijo:
-Ahora tú sola, ya verás como lo harás bien. -
La pequeña Primavera se soltó de la mano y dio dos pasos, pero perdió el equilibrio y cayó. La madre la seguía animando un poco más allá:
-Vuelve a intentarlo... -
Una lagrimita le patinaba por la cara, pero sacó fuerzas de no se sabe dónde, se levantó y lo volvió a probar. Esta vez consiguió dar cuatro pasos antes de caer, pero no desistió y así poco a poco fue como la pequeña Primavera dio sus primero pasos. 


4 comentaris:

  1. Encantador aquest primaveral conte ;)
    A vora si surt de veritat d una vegada aquesta primavera, q ara pareix q torna a tenir por :)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc a poc anirà sortint, n'estic segura;)
      Moltes gràcies.
      Petons;)

      Elimina
  2. Hola Lurd, que bonito cuento sobre la Primavera, ya decía yo, ahora se porque se ha echo un poco la remolona en aparecer y lo ha echo poquito a poco, gracias Lurd.

    Un besote.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti Piruja, con paciencia y constancia todo llega.
      Besos;)

      Elimina