dimarts, 10 de gener del 2012

Una bona lliçó (conte curt)/ Una buena lección (cuento corto)

Després de les vacances de Nadal havia arribat una nena nova a la classe de tercer de primària. Es deia Bimba i tot i que venia del Senegal, sabia parlar perfectament el català perquè la seva mare era catalana. A l'hora del pati la mestra va observar com tots els nens li giraven l'esquena i no volien jugar amb ella. Va pensar que hi havia de fer alguna cosa i es va inventar una feina que pogués ajudar a la nouvinguda. A l'endemà només entrar a la classe la professora va dir:
-Agafeu un full. A la part de davant, hi escriureu una descripció física de vosaltres mateixos i a la part del darrera, m'explicareu què us agrada més fer quan teniu temps lliure.- 
Quan van acabar la mestra els va recollir tots.
-Molt bé nens, els llegirem després del pati.-
La mateixa escena del dia anterior es va tornar a repetir, però amb una petita diferència, una de les companyes de classe es va acostar a la Bimba, li va donar la mà i li va dir:
-Vols venir a jugar amb mi?-
Que contenta es va posar la nena, juntes van passar una bona estona jugant i rient sense parar.
Quan van tornar a la classe van començar a llegir, un per un, tot el que havien escrit. Les descripcions físiques eren molt variades, hi havia nens rossos, nenes morenes, i fin i tot hi havia un pèl-roig. De colors d'ulls també n'hi havia de diferents. 
-Molt bé, va dir la mestra veig que sou força diferents físicament. Ara llegiu què us agrada més fer.-
Aquí les respostes eren totes molt similars. A alguns els hi agradava jugar i llegir, a d'altres jugar i mirar la televisió, uns preferien jugar i dibuixar, però la reposta que va ser més unànime va ser la d'estar amb els seus familiars i amics.
-Us adoneu nens, que per molt diferents que siguem físicament, tots desitgem fer el mateix per passar-ho bé i ser feliços?-
-Siiiiiiiiiiiiiiiii- van cridar tots alhora...
Al dia següent quan va arribar l'hora del pati, la mestra no es podia creure el que veien els seus ulls, el seu pla havia funcionat i tots, absolutament tots, jugaven junts al fet i amagar. 



Después de las vacaciones de Navidad había llegado una niña nueva a la clase de tercero de primaria. Se llamaba Bimba y aunque venía de Senegal, sabía hablar perfectamente el catalán porque su madre era catalana. A la hora del patio la maestra observó como todos los niños le daban la espalda y no querían jugar con ella. Pensó que había que hacer algo y se inventó un trabajo que pudiera ayudar a la recién llegada. Al día siguiente nada más entrar a la clase la profesora dijo:-Coged una hoja. En la parte de delante, escribiréis una descripción física de vosotros mismos y en la parte trasera, me explicáis que os gusta más hacer cuando tenéis tiempo libre .-Cuando terminaron la maestra los recogió todos ...-Muy bien niños, los leeremos después del patio .-La misma escena del día anterior se volvió a repetir, pero con una pequeña diferencia, una de las compañeras de clase se acercó a Bimba, le dio la mano y le dijo:-Quieres venir a jugar conmigo? -Que contenta se puso la niña, juntas pasaron un buen rato jugando y riendo sin parar.Cuando volvieron a la clase comenzaron a leer, uno por uno, todo lo que habían escrito. Las descripciones físicas eran muy variadas, había niños rubios, niñas morenas, e incluso había un pelirrojo. De colores de ojos también había diferentes.-Muy bien, dijo la maestra veo que sois muy diferentes físicamente. Ahora leed lo que os gusta más hacer .-Aquí las respuestas eran todas muy similares. A algunos les gustaba jugar y leer, a otros jugar y ver la televisión, unos preferían jugar y dibujar, pero la respuesta que fue más unánime fue la de estar con sus familiares y amigos.-¿Os dais cuenta niños, que por muy diferentes que seamos físicamente, todos deseamos hacer lo mismo para pasarlo bien y ser felices? --Siiiiiiiiiiiiiiiii- gritaron todos a la vez ...Al día siguiente cuando llegó la hora del patio, la maestra no podía creer lo que veían sus ojos, su plan había funcionado y todos, absolutamente todos, jugaban juntos al escondite.

4 comentaris:

  1. Hola Lurd, perdona por no pasar antes por tu blog a veces se me va el santo al cielo, lo siento, de nuevo nos dejas un bonito cuento en el que lleva una gran lección del que todos debemos aprender, me encanto felicidades.
    También paso para decirte que tienes en mi blog doble premio o doble "castigo" según lo mires jeje, espero que te gusten y los sigas.

    Un besote!!

    ResponElimina
  2. Gracias Piruja, me paso por tu blog.
    Besos!

    ResponElimina