dilluns, 30 de maig del 2011

El conte de la Kidi de Juny / El cuento de Kidi de Junio

S'acosta un nou mes i amb ell una nova aventura de la Kidi de la revista Kids:
LA TRIBU DELS BUMBA-BIMBA

El globus perdia alçada i volava a gran velocitat degut a una forta ventada que s'havia girat de cop i volta. Amb grans dificultats em vaig enfilar per la corda arribant finalment a la cistella. Però ja era massa tard, havia perdut totalment el control del vehicle i sobrevolava el mar, apropant-m'hi cada cop més. Quan la cistella va tocar finalment l'aigua, les onades em van portar fins a una illa que semblava totalment deshabitada. La sorra de la platja estava plena de petxines que vaig decidir agafar per si em podien fer servei. Llavors va ser quan em vaig topar amb en “Bimbu”. Era un nen com tot vosaltres però tenia la pell d'un color vermellós, una llarga cabellera groga i anava vestit només amb una faldilleta de fulles taronges.
-Bumba!- em va dir.
-Hola, sóc la Kidi... que m'entens?-
-Bumba, bumba...- seguí dient. I va fugir corrent a amagar-se entre les palmeres. Tot seguit va aparèixer tota la tribu. Em vaig tornar a presentar i finalment en “Bumbo”, un altre noiet una mica més gran, em va dir:
-Bumba, benvinguda a l'illa dels “Bumba-Bimba”! En què et podem ajudar?-
-Em dic Kidi i viatjo per aprendre jocs nous... Que potser me'n podeu ensenyar algun?-
Tota la tribu es va ajuntar fent una gran rotllana, discutint, pel que vaig comprendre més tard, quin joc de tots els que sabien em podien ensenyar.
-Bumba bé! Però abans, ens has de tornar totes les petxines que has agafat sense permís.-
En aquells moments em volia fondre. Amb el cap baix i la cara més vermella que tota la tribu junta, els hi vaig tornar fins a l'última. Tot seguit van traçar una ratlla a uns dos metres de distància d'on érem i cada Bumba-Bimba va agafar una petxina i la va llançar prop de la línia. Es tractava d'apropar-se el màxim a la ratlla, sense tocar-la ni sobrepassar-la.
-Bumba, bumba, en diem el joc de “la ratlleta”...!-cridà en Bimbu. -A mi m'agrada molt jugar-hi!-
Vam passar tota la tarda jugant fins que va caure la nit. Després van encendre una gran foguera i voltejant-la, dansaven i cantaven mentre els musics de la tribu tocaven una espècie de timbals que anomenaven “Bumbús”. Finalment, ens vam estirar damunt la sorra de la platja i amb el so de les onades ens vam adormir.
Quan ens vam despertar pel matí...
-Bon dia, us estic molt agraïda per tot, però ara he de marxar. Sabeu algun lloc on pugui aprendre més jocs?- vaig preguntar.
-Bumba, bumba, al mar!- van contestar a la vegada. Llavors em van regalar un saquet ple de petxines i dos rems. Em van fer entrar a la cistella del globus i em van llençar al mar. Des de la platja em feien senyals que remés i em saludaven acomiadant-se.
AL MAR! Allà era on viuria la meva pròxima aventura.
Se acerca un nuevo mes y con él una nueva aventura de Kidi de la revista Kids:
LA TRIBU DE LOS BUMBA-BIMBA
El globo perdía altura y volaba a gran velocidad debido a un fuerte vendaval que empezó a soplar de repente. Con grandes dificultades trepé por la cuerda llegando finalmente a la cesta. Pero ya era demasiado tarde, había perdido totalmente el control del vehículo y sobrevolaba el mar, acercándome cada vez más. Cuando la cesta tocó finalmente el agua, las olas me llevaron hasta una isla que parecía totalmente deshabitada. La arena de la playa estaba llena de conchas que decidí coger por si me podían ser útiles. Entonces fue cuando me topé con "Bimbu". Era un niño como todo vosotros pero tenía la piel de un color rojizo, una larga cabellera amarilla e iba vestido sólo con una faldita de hojas naranjas.
-Bumba! - Me dijo.
-Hola, me llamo Kidi... me entiendes? -
-Bumba, bumba ...-siguió diciendo. Y huyó corriendo a esconderse entre las palmeras. A continuación apareció toda la tribu. Me volví a presentar y finalmente "Bumba", otro muchacho un poco mayor, me dijo:
-Bumba, bienvenida a la isla de los "Bumba-Bimba"! ¿En qué te podemos ayudar?-
-Me llamo Kidi y viajo para aprender juegos nuevos ... Quizás me podríais enseñar alguno?-
Toda la tribu se juntó haciendo un gran corro, discutiendo, por lo que comprendí más tarde, sobre qué juego de todos los que sabían me podían enseñar.
-Bumba bien! Pero antes, nos tienes que devolver todas las conchas que has cogido sin permiso .-
En aquellos momentos me quería fundir. Con la cabeza baja y la cara más roja que toda la tribu junta, se las devolví hasta la última. A continuación trazaron una raya a unos dos metros de distancia de donde estábamos y cada Bumba-Bimba cogió una concha y la lanzó cerca de la línea. Se trataba de acercarse al máximo a la raya, sin tocarla ni sobrepasarla.
-Bumba, bumba, lo llamamos el juego de “la rayita”...!- gritó Bimbu. -A mí me gusta mucho jugar! -
Pasamos toda la tarde jugando hasta que cayó la noche. Después encendieron una gran hoguera y rodeándola, danzaban y cantaban mientras los músicos de la tribu tocaban una especie de tambores que llamaban "Bumbús". Finalmente, nos tumbamos en la arena de la playa y con el sonido de las olas nos dormimos.
Cuándo se despertaron por la mañana...
-Buenos días, os estoy muy agradecida por todo, pero ahora me tengo que ir. Sabéis algún lugar donde pueda aprender más juegos? - Pregunté.
-Bumba, bumba, en el mar! - Contestaron a la vez. Entonces me regalaron un saquito lleno de conchas y dos remos. Me hicieron entrar en la cesta del globo y me tiraron al mar. Desde la playa me hacían señales para que remase y me saludaban despidiéndose.
EN EL MAR! Allí era donde viviría mi próxima aventura.

divendres, 20 de maig del 2011

Piratas del Caribe: En mareas misteriosas

Avui s'estrena a Espanya la quarta entrega de Piratas del Caribe, també en 3D. Pel.lícula de la Disney del director Rob Marshall (igual que les anteriors),dirigida al públic juvenil i potser no tant a l'infantil (es podrien eepantar en molts aspectes). És una història plena d'acció on es troben la veritat, la traïció, la joventut i la mort. En aquest cas Jack Sparrow (Johnny Deep) es trobarà amb una dona del seu passat Angelica(Penélope Cruz) que està buscant la Font de la joventut. Aquesta dona l'obligarà a abordar el "Queen Annes Revenge", el vaixell del pirata Barbanegra. Per arribar fins a la illa on es troba la Font de l'Eterna Joventut se les hauran de veure amb unes sirenes tan belles com letals.
Com a les anteriors entregues, crec que l'acció, les aventures i sobretot la diversió, en són els principals trets que poden fer passar una bona estona al més joves i al que no ho son tant, sobretot amb la peculiar forma d'actuar de Jack Sparrow. Podeu veure un dibuix, del capità al meu altre bloc Mis dibujos a lápiz. Us deixo el tràiler de la pel·lícula a sota de l'escrit en castellà. 

Hoy se estrena en España la cuarta entrega de Piratas del Caribe, también en 3D. Película de Disney del director Rob Marshall (igual que las anteriores), dirigida al público juvenil y quizás no tanto al infantil (se podrían asustar en muchos aspectos). Es una historia llena de acción donde se encuentran la verdad, la traición, la juventud y la muerte. En este caso Jack Sparrow (Johnny Deep) se encontrará con una mujer de su pasado Angelica (Penélope Cruz) que está buscando la Fuente de la juventud. Esta mujer le obligará a abordar el "Queen Annes Revenge", el barco del pirata Barbanegra. Para llegar hasta la isla donde se encuentra la Fuente de la Eterna Juventud se las tendrán que ver con unas sirenas tan bellas como letales. Como en las anteriores entregas, creo que la acción, las aventuras y sobre todo la diversión, son los principales rasgos que pueden hacer pasar un buen rato a los jóvenes y a los que no lo son tanto, sobre todo con la peculiar forma de actuar de Jack Sparrow. Podéis ver un dibujo, del capitán en mi otro blog Mis dibujos a lápiz.  Aquí os dejo el trailer .

dimarts, 17 de maig del 2011

Un Jardí diferent/ Un Jardín diferente

Tal com m'han explicat una història us contaré que fa anys va passar en un jardí ple de flors de mil colors. Diuen que hi vivia una marieta anomenada Iris que es passava el dia teixint bufandes de colors que regalava a tothom que la visitava.
Tantes bufandes teixia com li permetien les seves potetes, balancejant-se sempre amb el seu balancí que feia “nyec nyec”. Fora la casa de la marieta es formaven unes grans cues.Tots els insectes li portaven algun present o alguna història per a ella, i mentre esperaven picaven alguna cosa de menjar en la fantàstica taula parada per les papallones.  

Nyec nyec” es sentia tot el dia, no descansava mai.

Però va passar un dia, que el fil de color taronja es va acabar, i no trigaria gaire a acabar-se també el blau, el vermell i el groc.

D’on podria treure fil de colors per poder seguir. Aquells els tenia de feia molts anys, li havia deixat la seva mare abans de morir i no sabia de quin lloc els havia tret, les seves ultimes paraules van ser:
-Filla meva, aprofita’ls bé i recorda que la resposta la tenen les flors.- "Què devia voler dir, aquella frase?"

Una amiga marieta que li feia moltes estones de companyia, li va aconsellar que seguís teixint amb els fils que li quedaven.

-No ho puc pas fer això! Em falten els colors més importants!-

Des de la llarga cua que hi havia a fora, tots els insectes es començaven a impacientar. Feia estona que no avançaven i a més no es sentia el “nyec nyec” del balancí. Tots venien de molt lluny només per veure com teixia.

Es va començar a córrer la veu i molts marxaven pensant que  l’Iris no volia seguir teixint. 

A l’Iris no li semblava bé deixar la seva feina, però si s’acabava el fil no hi podia fer res. Estava molt trista i això no la deixava pensar amb claredat. Només la seva amiga marieta tenia forces per trobar una solució.

-Dius que t’agrada sentir-te útil, i només t’hi sents fent el que millor saps fer. Pensa en la teva mare i en el que et va dir, les flors..., elles t’ajudaran,... si vols t’acompanyo.-

Finalment es va decidir a anar a parlar amb les flors, acompanyada de la seva amiga, l’aranya Silvana i el centpeus Gus. Primer ho van intentar amb uns lliris blancs.

-Lliri blanc lliri suau, digueu-me si us plau, on puc trobar fil, fil de color blau?-

Però no va contestar... els amics van marxar amb el cap baix, sense adonar-se que tot el blanc de la flor desapareixia deixant el sac de l'Iris ple de fil d'aquell color.

La següent va ser una rosa.

-Rosa preciosa, tu que ets tan formosa, on trobaré el fil de color rosa?-

...Tampoc va contestar però transparent també es va quedar i el fil ja era al sac. Van seguir el seu camí fins a arribar a una flor de color blau, que en diuen “La flor de l’amor”.

-Oh, tu que tens aquest to tan bell, em pots dir on trobar el vermell?-

La resposta va ser la mateixa en tots els casos i del que no s’adonaven, era que cada flor amb la que parlaven, perdia el color d’una manera misteriosa. Tots estaven molt cansats i volien tornar a casa, llavors es va sentir un xiuxiueig que venia d'un grup de margarides:

-Iris, has de tenir fe i tornar a casa. Segueix fent bufandes per a tots i no et preocupis pels colors, no s’acabaran si ens visites de tant en tant.-

La marieta va decidir fer cas, al cap i a la fi eren les úniques que havien parlat i tal com deia la mare, les flors tenen la resposta.

Sense donar grans explicacions va tornar, va entrar amb els seus amics dins la casa, es va asseure en el seu balancí i...”nyec nyec”, va reprendre la feina.

Es va endur una gran sorpresa quan va estirar el fil del sac vell i malmès que havia heretat i en van sortir el blanc, el vermell, el blau, el taronja...tots els colors que s’havien acabat!

La Silvana i en Gus, encuriosits van anar a cercar la resposta, llavors es van adonar que les flors amb les que havien parlat eren transparents.

-Benvolgudes amigues, no us preocupeu més pel fil, sempre que en vulgueu només heu d’anar a parlar amb les flors i en el sac de l’Iris apareixeran-.Digueren les margarides.

-Però a canvi es queden transparents... i la nostra amiga no voldrà que el jardí perdi el color, preferirà deixar-ho córrer...-va dir la Silvana.

-Aneu i digueu a la vostra amiga que les flors no perden el color, vosaltres des de sota ho veieu així però us podem assegurar, que tots els que veuen el jardí des de dalt el veuen ple de color gràcies a les bufandes que porten els insectes que es veuen a través de les flors.-

Molt contentes van tornar a explicar-ho a tots, que en saber-ho van voler observar la bellesa del jardí des de dalt. Totes les libel·lules es van organitzar, i de mica en mica, van anar transportant insectes no voladors, per poder observar l’espectacle de colors des del cel.

I tal com m’han explicat, aquesta història us he contat, que en aquest jardí especial, tot el que explico es veritat.



Tal y como me han contado una historia os contaré que hace años pasó en un jardín lleno de flores de mil colores. Dicen que vivía una mariquita llamada Iris que se pasaba el día tejiendo bufandas de colores, que regalaba a todo aquel que la visitaba. Tantas bufandas tejía como le permitían sus patitas, balanceándose siempre con su mecedora que hacía "nyec nyec". Fuera de la casa de la mariquita se formaban grandes colas. Todos los insectos le llevaban algún presente o alguna historia para ella, y mientras esperaban picaban algo de comida en la fantástica mesa preparada por las mariposas."Nyec nyec" se oía todo el día, no descansaba nunca.Pero pasó un día, que el hilo de color naranja se acabó y no tardaría mucho en acabarse también el azul, el rojo y el amarillo.De dónde podría sacar hilo de colores para poder seguir. Aquellos los tenía  hacía muchos años, que se los había dejado su madre antes de morir y no sabía de qué lugar los había sacado, sus últimas palabras fueron:-Hija mía, aprovéchalos bien y recuerda que la respuesta la tienen las flores .- "¿Qué debía querer decir, aquella frase?"Una amiga mariquita que le hacía muchos ratos de compañía, le aconsejó que siguiera tejiendo con los hilos que le quedaban.-No puedo hacer eso! Me faltan los colores más importantes! -Desde la larga cola que había fuera, todos los insectos empezaban a impacientarse. Hacía rato que no avanzaban y además no se oía el "nyec nyec" del balancín. Todos venían de muy lejos sólo para ver cómo tejía.Se empezó a correr la voz y muchos se marchaban pensando que Iris no quería seguir tejiendo.
A Iris no le parecía bien dejar su trabajo, pero si se acababa el hilo no podía hacer nada. Estaba muy triste y eso no la dejaba pensar con claridad. Sólo su amiga mariquita tenía fuerzas para encontrar una solución.-Dices que te gusta sentirte útil, y sólo te sientes haciendo lo que mejor sabes hacer. Piensa en tu madre y en lo que te dijo, las flores..., ellas te ayudarán, ...si quieres te acompaño.-Finalmente se decidió a ir a hablar con las flores, acompañada de su amiga, la araña Silvana y el ciempiés Gus. Primero lo intentaron con unos lirios blancos.-Lirio blanco lirio suave, decidme por favor, donde puedo encontrar hilo, hilo de color azul? -Pero no contestó... Los amigos se fueron con la cabeza baja, sin darse cuenta de que todo el blanco de la flor desaparecía dejando el saco de Iris lleno de hilo de ese color.La siguiente fue una rosa.-Rosa preciosa, tú que eres tan hermosa, donde encontraré el hilo de color rosa? -...Tampoco contestó pero transparente también se quedó y el hilo ya estaba en el saco. Siguieron su camino hasta llegar a una flor de color azul, que llaman "La flor del amor".-Oh, tú que tienes ese tono tan bello, me puedes decir donde encontrar el rojo? -La respuesta fue la misma en todos los casos y de lo que no se daban cuenta, era que cada flor con la que hablaban, perdía el color de una manera misteriosa. Todos estaban muy cansados ​​y querían volver a casa, entonces se oyó un susurro que venía de un grupo de margaritas:-Iris, tienes que tener fe y volver a casa y seguir tejiendo bufandas para todos y no te preocupes por los colores, no se acabarán si nos visitas de vez en cuando .-La mariquita decidió hacer caso, al fin y al cabo eran las únicas que habían hablado y tal como decía su madre, las flores tienen la respuesta.Sin dar explicaciones volvió, entró con sus amigos dentro de la casa, se sentó en su mecedora y... "nyec nyec", retomó el trabajo.Se llevó una gran sorpresa cuando al tirar del hilo que necesitaba del saco viejo y dañado que había heredado salieron el blanco, el rojo, el azul, el naranja ... todos los colores que se habían acabado!Silvana y Gus, curiosos fueron a buscar la respuesta, entonces se dieron cuenta que las flores con las que habían hablado eran transparentes.-Queridas amigas, no os preocupéis más, si queréis hilo sólo tenéis que ir a hablar con las flores y en el saco del Iris aparecerán-.Dijeron las margaritas.-Pero a cambio se quedan transparentes ... y nuestra amiga no querrá que el jardín pierda el color, preferirá dejarlo ...- dijo Silvana.-Id y decid a vuestra amiga que las flores no pierden el color, vosotros desde abajo lo veis así pero os podemos asegurar, que todos los que ven el jardín desde arriba lo ven lleno de color gracias a las bufandas que llevan los insectos que se ven a través de las flores.-Muy contentas volvieron a explicárselo a todos, que al saberlo quisieron observar la belleza del jardín desde arriba. Todas las libélulas se organizaron, y poco a poco, fueron transportando insectos no voladores para poder observar el espectáculo de colores desde el cielo.Y tal como me han contado, esta historia os he contado, que en este jardín especial, todo lo que cuento es verdad.

dimarts, 10 de maig del 2011

Estrena infantil per aquesta setmana "Arthur y la guerra de los mundos"/ Estreno infantil para esta semana "Arthur y la guerra de los mundos"

Ara feia molts dies que no recomanava una pel·lícula pels més petits. Aquest divendres 13 de Maig s'estrena la tercera part d'Arthur i els Minimoys. En aquesta entrega el malvat Maltazard es barreja amb els humans i vol dominar l'univers. Només Arthur (Freddie Highmore) ho podrà evitar, però abans haurà de tornar a la seva mida normal ja que és petit com un Minimoy. La princesa Selenia (Selena Gomez) i Betameche l'acompanyaran i ajudaran en aquesta nova aventura de producció europea (França) escrita i dirigida per Luc Besson i Céline Garcia. També és una pel·lícula on es barreja acció real i animació, i si no us agrada el cinema també podeu optar per llegir-vos els llibres que crec que n'hi ha cinc. De totes maneres és una bona opció anar a veure-la aquest cap de setmana, ja que és un film que agrada molt als més petits. Podeu veure el tràiler a sota de l'entrada en castellà.

Hacía muchos días que no recomendaba una película para los más pequeños. Este viernes 13 de Mayo se estrena la tercera parte de Arthur y los Minimoys. En esta entrega, el malvado Maltazard se mezcla con los humanos y quiere dominar el universo. Sólo Arthur(Freddie Highmore) lo podrá evitar, pero antes tendrá que volver a su tamaño normal ya que es pequeño como un Minimoy. La princesa Selenia (Selena Gómez) y Betameche le acompañarán y ayudarán en esta nueva aventura de producción europea (Francia) y dirigida por Luc Besson y Céline Garcia. También es una película donde se mezcla acción real y animación, y si no te gusta el cine también puede optar por leeros los libros que creo que hay cinco. De todos modos es una buena opción ir a verla este fin de semana, ya que es un filme que gusta mucho a los más pequeños. Aquí os dejo el trailer:

dissabte, 7 de maig del 2011

Un Premi pel Bloc / Un premio para el Blog

L'Eva del blog Imagina aula viva 
ha donat un premi molt benvingut a aquest blog que em fa molt feliç, i com em comenta, he de fer el mateix amb 10 blogs més, els meus premiats són els següents:
Eva del blog Imagina aula viva ha dado un premio muy bienvenido a este blog que me hace muy feliz y me comenta que tengo que hacer lo mismo con 10 blogs más, mis premiados son los siguientes:
Felicidades a todos.

dilluns, 2 de maig del 2011

El conte de la Kidi del mes de Maig/ El cuento de Kidi del mes de Mayo

UN MÓN D'AVENTURES I JOCS
En Barbut i els altres eren molt amables amb mi. El Follet Carles, però, seguia distant. Passats un dies i després d'una gran festa de comiat, em va explicar què li passava:
-Fa pocs mesos que visc en aquest regne. M'han tractat molt bé, però no tant com a tu. He de reconèixer que et tenia una mica d'enveja al principi, però ara que sé que has de marxar et trobaré a faltar.-
Em van fer molt feliç aquelles paraules i amb l'aprovació de tots, li vaig donar el llibre que m'havien regalat.
Amb el globus ja arreglat, em vaig enlairar cap a un món nou. Un món que només arribar, em va sorprendre gratament. El primer que vaig veure van ser tres porquets cremant-li la cua a un llop que se'ls volia menjar. Després, a una rateta molt presumida escombrant el seu portal. A Princeses que dormien cent anys, a dracs i a bruixes... Quan vaig aterrar, em vaig trobar un nen perdut que em volia disparar amb un tira-xines.
-No disparis!- vaig cridar. -Sóc la Kidi, viatjo per aprendre jocs nous. Que me'n pots ensenyar algun?-
-Vine amb mi, el meu amic Peter sap jugar a coses molt divertides!-
De sobte, em vaig adonar que havia arribat al món dels contes i em portaven a conèixer el nen més famós d'aquell lloc.
-Hola em dic Peter, m'han dit que vols aprendre jocs nous. Doncs has vingut al lloc indicat! Mira quina cabanya que hem fet! Vols entrar a jugar?-
-M'agradaria molt, però què he de fer?-
-Jugar!- em va contestar.
-Però quines són les regles del joc?- vaig tornar a preguntar.
Sense dir res em va estirar de la mà i em va portar a dins la cabanya. Una desena de nens jugaven amb espases de fusta, uns llençols penjats en uns pals i poca cosa més. Al principi no entenia massa de què anava el joc, però poc a poc, ho vaig anar veient. L'únic que havia de fer era deixar volar la meva imaginació. A mi em va tocar fer d'indi, i en Peter feia d'un Capità pirata que portava un garfi per mà.
Va ser molt divertit. Però al cap d'una estona, van aparèixer un convidats inesperats: els pirates de debò! Havien sentit crits i rialles i no havien dubtat ni un moment en afegir-se al joc. Ens van agafar a tots i, lligats de peus i mans, ens van portar fins el seu vaixell. La fada que acompanyava sempre en Peter, va aconseguir deslligar-lo i la lluita entre ell i el Capità del Garfi va ser espectacular. Va ser llavors quan em vaig adonar que el joc s'havia acabat i ara tot era de debò. En veure la meva cara d'espant, un dels nens em va tranquil·litzar:
-No et preocupis, en Garfi no ha guanyat mai en Peter.-
Poc a poc, i aprofitant una distracció dels pirates, la fada ens va deslligar i amb la seva pols màgica ens va dur volant a un lloc segur. El joc s'havia acabat, i la meva aventura en aquell món també. Des de dalt del globus em vaig acomiadar d'en Peter i els altres. Però vaig treure tant el cos per dir adéu, que vaig caure. Per sort el meu peu va quedar enganxat d'una corda. Ara viatjava sense rumb i cap per avall. Havia de pujar fins a la cistella del globus, ho aconseguiria?
Il·lustració: Cristina de Arcos
UN MUNDO DE AVENTURAS Y JUEGOS
Barbudo y los demás eran muy amables conmigo. Pero Duende Carlos seguía distante. Pasados unos días y después de una gran fiesta de despedida, me explicó qué le pasaba:
-Hace pocos meses que vivo en este reino. Me han tratado muy bien, pero no tanto como a ti. Tengo que reconocer que al principio te tenía un poco de envidia, pero ahora que sé que te vas, te echaré de menos.-
Me hicieron muy feliz aquellas palabras y con la aprobación de todos, le di el libro que me habían regalado.
Con el globo ya arreglado, despegué hacia un mundo nuevo. Un mundo que nada más llegar, me sorprendió gratamente. Lo primero que vi fueron tres cerditos quemándole la cola a un lobo que se los quería comer. Después, a una ratita muy presumida barriendo su portal. A Princesas que dormían cien años, a dragones y brujas... Cuando aterricé, me encontré un niño perdido que me quería disparar con un tirachinas.
-No dispares!- Grité. -Me llamo Kidi, viajo para aprender juegos nuevos. Me puedes enseñar alguno?-
-Ven conmigo, mi amigo Peter sabe jugar a cosas muy divertidas!-
De repente, me di cuenta que había llegado al mundo de los cuentos y me llevaban a conocer el niño más famoso de aquel lugar.
-Hola me llamo Peter, me han dicho que quieres aprender juegos nuevos. Pues has venido al lugar indicado! Mira que cabaña hemos hecho! Quieres entrar a jugar?-
-Me gustaría mucho, pero ¿qué debo hacer?-
-Jugar!- Contestó.
-Pero cuáles son las reglas del juego?- Volví a preguntar.
Sin decir nada me cogió de la mano y me llevó dentro de la cabaña. Una decena de niños jugaban con espadas de madera, unas sábanas colgadas en unos palos y poco más. Al principio no entendía mucho de qué iba el juego, pero poco a poco, lo fui viendo. Lo único que tenía que hacer era dejar volar mi imaginación. A mí me tocó hacer de indio, y Peter hacía de un Capitán pirata que llevaba un garfio en lugar de la mano.
Fue muy divertido. Pero al cabo de un rato, aparecieron unos invitados inesperados: los piratas de verdad! Habían oído gritos y risas y no habían dudado ni un momento en sumarse al juego. Nos cogieron a todos y, atados de pies y manos, nos llevaron hasta su barco. El hada que acompañaba siempre a Peter, logró desatarlo y la lucha entre él y el Capitán del garfio fue espectacular. Fue entonces cuando me di cuenta de que el juego había terminado y ahora todo era de verdad. Al ver mi cara de espanto, uno de los niños me tranquilizó:
-No te preocupes, Garfio no ha ganado nunca a Peter.-
Poco a poco, y aprovechando una distracción de los piratas, el hada nos desató y con sus polvos mágicos nos llevó volando a un lugar seguro. El juego se había acabado, y mi aventura en ese mundo también. Desde lo alto del globo me despedí de Peter y los demás. Pero saqué tanto el cuerpo para decir adiós, que me caí. Por suerte mi pie quedó enganchado de una cuerda. Ahora viajaba sin rumbo y cabeza abajo. Tenía que subir hasta la cesta del globo, lo conseguiría?