dijous, 1 de setembre del 2011

Torna el Setembre amb una nova aventura de la Kidi/Vuelve Septiembre con una nueva aventura de Kidi

      Ja ha arribat el mes de Setembre, i torno a obrir el blog amb una nova aventura de la nostra amiga Kidi de la revista Kids .

EL PLANETA QUADRAT.

   Des del cel pràcticament no es veia el mar, m'havia allunyat molt i aquest cop no sabia molt bé a on aniria. El globus cada vegada estava més amunt. Vaig sobrepassar el sol, els núvols i vaig arribar a l'espai. Finalment, vaig aterrar en un planeta molt diferent als altres perquè era totalment quadrat. De seguida em van venir a rebre tres dels seus habitants: uns éssers amb un gran somriure que tenien un nas que semblava una trompeta. Eren de color verd i parlaven tot cantant:
   -Benvinguuudaaa amiiiga nostraaaaa! Esteeeem moolt contents de tenir-te entre nosaaaaaaaltres...- digué en Clasol un dels més alts de tots, que després vaig saber que era el que manava...
   -Perdooooona que no hàgim vingut tots a reeeebre't però has vingut un dia on tothom està molt ocupaaaaaaat...- cantà en Plasol.
   -No passa res...-els hi vaig dir.
   -Viatjo per aprendre jocs nous, que me'n podríeu ensenyar algun?-
   En Rusol, que era el tercer que m'havia vingut a rebre, sense perdre el somriure em digué:
   -Els que saaaaaben més de jocs en aquest planeeeeeeta són els més joooooves i com ja t'hem comentaaaaat, estan molt ocupaaaaats...-
   Aquells éssers tenien unes veus espectaculars, cantaven de meravella però no entenia res de res.
   -Si voleu em puc esperar a que acabin de fer el què estan fent...-vaig insistir.
   Tots tres van assentir amb el cap i em van acompanyar fins a davant d'una gran porta on em van dir que m'esperés. Al cap de força estona, va sonar una bonica melodia que va fer que s'obrís. D'allà dins en van sortir un centenar de petits habitants verds carregats amb motxilles, corrent, saltant i fent tombarelles. Quan em van veure se'm van apropar encuriosits.
   Després de dir-los qui era i què volia, vaig preguntar:
  -Què hi fèieu allà tancats que m'han dit que era tant important i que no us podia molestar? -
  -Avuuuuui ha sigut el primer dia de escolaaaaaaaa! Si vols, aaaaaraaaa ja hem plegaaaaaat i et podem ensenyar un jooooooc que ens agraaaaada molt jugaaaaar cada dia quaaaaaaan plegueeeem.-
   El joc en qüestió s'anomena “El Drac”. Tots els que hi prenen part fan una cadena i posen les seves mans a les espatlles dels companys. El primer és el "cap del drac" i l'últim la "cua del drac". La cadena comença a córrer. El "cap" intenta atrapar la "cua". Si la "cua" es atrapada pel cap, canvien els llocs. El "cap" fa de "cua". Un cop me'l van haver explicat el vam posar en pràctica. M'ho vaig passar molt bé amb aquell joc fins i tot em vaig acostumar a parlar com ells: cantaaaaaant.
   En la meva pròxima aventura, també vaig aprendre'n un molt “guay” que us contaré molt aviaaaaat... No us la perdeu!



Ya ha llegado el mes de Septiembre y vuelvo a abrir el blog con una nueva aventura de nuestra amiga Kidi de la revista Kids.


EL PLANETA CUADRADO.
   Desde el cielo apenas se veía el mar, me había alejado mucho y esta vez no sabía muy bien a dónde iría. El globo cada vez estaba más arriba. Sobrepasé el sol, las nubes y llegué al espacio. Finalmente, aterricé en un planeta muy diferente a los demás porque era totalmente cuadrado. Enseguida me vinieron a recibir tres de sus habitantes: unos seres con una gran sonrisa, que tenían una nariz que parecía una trompeta. Eran de color verde y hablaban cantando:
   -¡Bieeenvenidaaa amiiiiga nuestraaaa! Estaaaamos muuuy contentos de tenerte entre nosooootros...- dijo Clasol uno de los más altos de todos, que luego supe que era el que mandaba...
   -Perdooooona que no hayamos venido todos a reeeecibirteeeeee pero has venido un día donde todo el mundo está muy ocupaaaaaaado...-cantó Plasol.
   -No pasa nada...- les dije.
   -Viajo para aprender juegos nuevos, ¿me podríais enseñar alguno? -
    Rusol, que era el tercero que me había venido a recibir, sin perder la sonrisa me dijo:
    -Los que saaaaaben más de juegos en este planeeeeeeta son los más joooooveneees y como ya te hemos comentaaaaado están muy ocupaaaaados ...-
    Aquellos seres tenían unas voces espectaculares, cantaban de maravilla pero no entendía nada de nada.
    -Si queréis puedo esperar a que acaben de hacer lo que están haciendo...- insistí.
    Los tres asintieron con la cabeza y me acompañaron hasta una gran puerta donde me dijeron que me esperara. Al cabo de un buen rato, sonó una bonita melodía que hizo que se abriera. De allí salieron un centenar de pequeños habitantes verdes cargados con mochilas, corriendo, saltando y dando volteretas. Cuando me vieron se acercaron curiosos.
    Después de decirles quién era y qué quería, pregunté:
    -¿Qué hacíais allí encerrados que me han dicho que era tan importante y que no os podía molestar? -
    -¡Hooooooy ha sido el primer día de escuelaaaaaaaa! Si quieres, ahoooooora ya hemos acabaaaaado y te podemos enseñar un jueeeego que nos guuuuuusta mucho jugaaaaar cada día cuanto saliiiiimooooos.-
     El juego en cuestión se llama "El Dragón". Todos los que participan hacen una cadena y ponen sus manos en los hombros de los compañeros. El primero es el "cabeza del dragón" y el último la "cola del dragón". La cadena empieza a correr. La "cabeza" intenta atrapar a la "cola". Si la "cola" es atrapada por la cabeza, cambian de posición. La "cabeza" hace de "cola".
   Una vez finalizada la explicación lo pusimos en práctica. Me lo pasé muy bien con ese juego, incluso me acostumbré a hablar como ellos: cantaaaaaaando.
   En mi próxima aventura, también aprendí uno muy “guay” que os contaré muy proooonto... ¡No os la perdáis!



3 comentaris:

  1. Hola Monse, como dicen tus personajes del cuento bienvenidaaaaaaa de nuevooooo con nosotrossss:), me alegro mucho que hayas vuelto y con este cuento tan bonito, espero que en este tiempo te lo hayas pasado muy bien y mas que nada lo hayas disfrutado mucho, de veras que me alegro verte de nuevo aquí, que tengas un buen finde.

    Besos!!

    ResponElimina
  2. Un placer volver a leerte. Me alegro de tu vuelta al otro lado. Saluts. Tony.

    ResponElimina
  3. Gracias Piruja, yo también me alegro de volverte a tener por aquí, tengo que pasarme por tu blog y leer lo que llevo de retraso porque seguro que hay historias preciosas.
    Besos!
    Muchas gracias Garcibáñez lo mismo digo, e igual que le comento a nuestra querida Piruja me paso por tu blog en breve.
    Besos!

    ResponElimina