dilluns, 21 de març del 2011

Un conte per donar la benvinguda a la primavera/ Un cuento para dar la bienvenida a la primavera

"S'ha perdut la Floreta!"
     Floreta havia anat d'excursió per aprendre a despertar flors a la primavera. Era el que ensenyaven a l'escola de fades del Jardí dels somnis. Cada classe havia d'aprendre un ofici i Floreta havia triat aquest perquè li agradava molt la olor que feien les flors al despertar-se. Però es despistava sempre que veia alguna marieta o papallona volant pels voltants, i aquest va ser el motiu pel qual es va allunyar de les seves companyes. Quan es va adonar que s'havia perdut va començar a plorar desconsoladament.
    -Què et passa, per què plores?- preguntà la papallona.
    -M'he perdut, sniff, no sé on és la meva professora i la resta de fades que venien amb mi, sniff.- ploriquejà.
    -No ploris, saps què em diu la meva mare?- la consolà,- doncs que si algun cop em perdo, no em mogui del lloc que segur que em troba.-
    -Però és que no sé quanta estona fa que m'he allunyat del grup i potser no se n'adonen que no hi sóc...-
    -Mira, farem una cosa... seu a sobre d'aquesta flor i espera. Jo buscaré pel jardí, però sobretot no et moguis, aleshores si que et perdries de debò.-
    La papallona va començar a donar voltes sobrevolant el jardí, de seguida les va veure, estaven buscant a la "Floreta".
    -Veniu amb mi, us portaré fins on l'he deixat...-
    Però quan van arribar al lloc ja no hi era. La "Floreta" era molt inquieta i cansada d'esperar havia decidit anar tota sola a buscar a les altres. Es feia tard i cada vegada i havia menys llum. La van buscar per tot arreu, però quan elles anaven per un costat, ella anava per l'altra. La fadeta estava molt cansada i finalment es va asseure a sobre d'una altra flor. Al cap de poca estona la van trobar. 
    -Per què has marxat d'on t'he dit que et quedessis?- la va renyar la papallona,- faria una estona que t'hauríem trobat!-.
    La pobra "Floreta" es va disculpar, havia après una bona lliçó (com li havia dit la seva nova amiga): quan et perdis no et moguis del lloc, serà molt més fàcil trobar-te.


"Se ha perdido Florecita!"

     
Florecilla había ido de excursión para aprender a despertar flores en primavera. Era lo que enseñaban en la escuela de hadas del Jardín de los sueños. Cada clase tenía que aprender un oficio y Florecita había elegido éste porque le gustaba mucho el olor que hacían las flores al despertarse. Pero se despistaba siempre que veía alguna mariquita o mariposa volando por los alrededores, y este fue el motivo por el que se alejó de sus compañeras. Cuando se dió cuenta que se había perdido comenzó a llorar desconsoladamente.    -¿Qué te pasa, por qué lloras? - Preguntó la mariposa.
    -Me he perdido, sniff, no sé dónde está mi profesora y el resto de hadas que venían conmigo, sniff,- lloriqueó.
   
-No llores, sabes qué me dice mi madre? - la consoló, - pues que si alguna vez me pierdo, no me mueva del lugar que seguro que me encuentra .-    -Pero es que no sé cuánto tiempo hace que me he alejado del grupo y quizás no se dan cuenta que no estoy ...-
   -Mira, vamos a hacer algo ... sube a esta flor y espera. Yo buscaré por el jardín, pero sobre todo no te muevas, entonces si que te perderías de verdad .-
  
La mariposa comenzó a dar vueltas sobrevolando el jardín. Enseguida las vio estaban buscando a "Florecita".  -Venid conmigo, os llevaré hasta donde la he dejado ...-
   Pero cuando llegaron al lugar ya no estaba. "Florecita" era muy inquieta y cansada de esperar había decidido ir sola a buscar a las otras. Se hacía tarde y cada vez había menos luz. La buscaron por todas partes, pero cuando ellas iban por un lado, ella iba por el otro. La hadita estaba muy cansada y finalmente se sentó encima de otra flor. Al poco rato la encontraron. 
    -¿Por qué te has ido de donde te he dicho que te quedaras? - La riñó la mariposa, - haría un rato que te habríamos encontrado! -.    "Florecita" se disculpó, había aprendido una buena lección (como le había dicho su nueva amiga): cuando te pierdas no te muevas del lugar, será mucho más fácil encontrarte.


     

2 comentaris:

  1. Té raó la papallona. Quina sort que la floreta l'hagi conegut i s'hagin fet amigues. Segur que li ensenyarà moltes coses; una d'elles, a confiar en les persones amigues.
    Bona primavera!

    ResponElimina
  2. Si tots confiéssim una mica més potser tot aniria millor.
    Bona primavera Pilar!

    ResponElimina