divendres, 31 de desembre de 2010

El conte de la Kidi de la revista Kids

Aquest és el conte que podeu trobar a la revista Kids del mes de Gener. Punts de distribució Escoles, teatres, biblioteques, centres cívics, museus, centres culturals, punts d'informació, centres de salut, comerços especialitzats en nens, hospitals... de Lloret de Mar, Blanes, Palafolls, Tordera,Malgrat de Mar, Calella i Pineda de Mar.
Hola, sóc la Kidi, la mascota de Kids, molts potser ja hem coneixeu. M'agradaria explicar-vos com he arribat fins aquí. Ha estat un camí molt llarg i m'han passat moltes, moooltes coses:
L'INICI DEL VIATGE.
Tot va començar un dia com avui, em vaig llevar amb ganes de veure mons nous, noves criatures, i sobretot aprendre jocs desconeguts per a mi . M'encanta jugar!
Un cop a dalt del meu globus, vaig travessar núvols de sucre, estrelles màgiques i galàxies, fins arribar a Sauria. Els habitants d'aquest lloc, eren dracs i dinosaures, que vivien allà des de que van fugir del vostre món. Em vaig fer molt amiga d'en Rexi i en Diplus. Jugàvem a jocs molt divertits, cada dia quan tornaven de l'escola. M'agradava molt jugar a saltar una corda, que feien girar amunt i avall. També escrivien uns quadrats a terra, amb uns números al mig, hi tiraven una pedra a dins i anaven a recollir-la a peu coix. Ens ho passàvem molt bé. Però una tarda, van venir ben preocupats.
-Què us passa? Que no juguem avui?-
-En Draqui està refredat, i quan ha esternudat m'ha cremat la llibreta. El professor, l'hi ha dit que vagi al metge, però li fa molta por, i diu que no hi anirà. Potser tu, el podries convèncer. No vull que em cremi res més. Sisplau que ho faràs?-
Vaig accedir encantada, i quan vaig aconseguir que hi anés, el vam acompanyar, amb en Rexi i en Diplus.
El doctor el va visitar, i quan va acabar, es va posar a preparar una medicina especial per a ell. Hi va posar un trosset de núvol de sucre, tres caramels de fulles de clorofil·la, i l'ingredient més important, estrelletes de mel.
-Te l'has de prendre tres cops al dia, veuràs com milloraràs de seguida.-
En Draqui, es va recuperar molt ràpid, i tot va tornar a la normalitat a l'escola de Sauria. Però arribava l'hora de marxar a un altre món. Em vaig acomiadar de tots agraint-los tot el que m'havien ensenyat, i a dalt del meu globus em vaig enlairar cap a altres indrets. Molt aviat vaig arribar a un lloc gris i fosc. Semblava deshabitat. Ben aviat descobriria qui vivia en aquell lloc tant misteriós... però això, ja és una altra història...

Espero que us hagi agradat.


Salut i contes!!!

dimarts, 28 de desembre de 2010

Bones pel·lícules d'animació pel 2011 al Març: Gnomeo y Julieta

Com ja vaig comentar fa uns dies, al Febrer estrenen Enredados de Disney. Doncs bé, al Març, no us podeu perdre Gnomeo y Julieta, la història d'amor de Shakespeare, viscuda aquest cop per uns Gnoms de jardí. Pel que es veu al tràiler sembla divertida i amb bona música,...i en 3D. Espero que sigui un bon any pel cinema d'animació i poguem gaudir de bones pel·lícules tan americanes, com d'altres països. Aquí també es comencen a fer llargmetratges molt bons, com la d'el Floquet de Neu, que s'estrenarà a l'estiu... Mentrestant, aquí teniu el trailer d'aquesta de Gnoms.


Salut i contes!!!

dimecres, 22 de desembre de 2010

El gatet misteriós/ El gatito misterioso

Avui he trobat un conte que ja havia publicat al bloc que tenia abans que aquest, i m'ha semblat que era una bona època per tornar-lo a posar. Espero que us agradi. Bones festes i bon any!
"EL GATET MISTERIÓS"


Al menjador, la taula era parada, copes,plats, ganivets, forquilles i al centre una espelma rodona de color vermell. Era la nit de cap d'any i tot era a punt per acomiadar un any que havia sigut força estrany...
A principis de Febrer,hi va haver la sorpresa del gatet a la porta. Sense esperar-lo, va aparèixer un gat d'angora blanc com la neu, dins un cistellet de mimbre. No ho vaig dubtar gens i el vaig adoptar. La meva vida va canviar des d'aquell instant. Era una bestiola que em donava molt d'afecte, però tenia quelcom de misteriós en la mirada, que de tant en tant em feia venir calfreds. Els dies passaven i ben entrat el Maig, van començar a aparèixer contes escrits a la revista del poble signats amb el meu nom. Quina cosa més estranya! Eren contes meravellosos i a la gent li agradaven tant,que em van deixar una pàgina sencera a cada número per publicar-los. Al principi, no sospitava d'on podien sortir, però em feien arribar a casa uns "calerons" que no em venien gens malament. Un dia d'Octubre, tot llegint un d'aquells contes em vaig adonar que unes històries així, només les podia escriure aquell gatet misteriós, ja que totes tenien una cosa en comú, passaven dins una casa igual que la meva, però vista des dels racons més insospitats. Fins i tot vaig descobrir que amb mi, hi vivia un ratolí que era el millor company de jocs del meu gatet.
Setmana a setmana, anava coneguent més aquell animaló, fins que la nit màgica de Nadal li vaig fer un petó, amb tant d'afecte, que el gat blanc es va convertir en un noi ros d'uns ulls grisos i misteriosos que em van enamorar.
I aquí em teniu, preparant la última nit de l'any, un any que acomiadaré en la millor companyia, la d'un noi ben plantat que ha portat a casa diners i amor, perquè la salut, gràcies a Déu, de moment la conservo, i que duri...


Hoy he encontrado este cuento que ya había publicado en mi antiguo blog y me ha parecido que era una buena época para volverlo a poner. Espero que os guste.¡Felices fiestas y feliz año!
"EL GATITO MISTERIOSO"
En el comedor, la mesa estaba preparada; copas, platos, cuchillos, tenedores y en el centro, una vela redonda de color rojo. Era la noche de fin de año y todo estaba a punto para despedir un año que había sido bastante extraño ...
A principios de Febrero, hubo la sorpresa del gatito en la puertaSin esperarlo, apareció un gato de angora blanco como la nieveen un cestito de mimbre. No lo dudé y lo adopté. Mi vida cambió desde ese instante. Era un bicho que me daba mucho cariño, pero tenía algo de misterioso en la mirada, que de vez en cuando me daba escalofríos. Los días pasaban y bien entrado el mes Mayo, comenzaron a aparecer cuentos escritos en la revista del pueblo, firmados con mi nombre. ¡Qué cosa más extraña! Erancuentos maravillosos y a la gente le gustaban tanto, que medejaron una página entera en cada número para publicarlos. Al principio, no sospechaba de dónde podían salir, pero me hacían llegar a casa unos "dineritos" que no me venían nada mal. Un día de Octubre, leyendo uno de esos cuentos me di cuenta que unas historias así, sólo las podía escribir aquel gatito misterioso potque todas tenían algo en común, pasaban en una casa igual que la mía, pero vista desde los rincones más insospechados. Incluso descubrí que conmigo, vivía un ratón que era el mejor compañero de juegos de mi gatito.
Semana a semana, iba conociendo más a ese animalito, hasta que la noche mágica de Navidad, le di un beso con tanto cariño, que el gato blanco se convirtió en un chico rubio, de ojos grises, misteriosos, que me enamoraron.
Y aquí estoy, preparando la última noche del año, un año que despediré en la mejor compañía, la de un chico apuesto que ha llevado a casa dinero y amor, porque la salud, gracias a Diospor el momento la conservo, y que dure ...





dissabte, 18 de desembre de 2010

La "Campanilla" us desitja Bon Nadal

En nom de totes les fades del món, la "Campanilla", us desitja Bon Nadal!!! Que passeu unes bones festes i si us agrada algun conte, i teniu algun comentari a fer, serà molt benvingut.



Salut i contes!!! Bones Festes!!!I bon any!!!

divendres, 17 de desembre de 2010

Avui s'estrena Tron Legacy de Disney

Avui s'estrena Tron legacy, pel·lícula de Disney. Si us agraden les aventures vertiginoses de ciència ficció, aquesta  és la vostra. Com sempre, molt millor veure-la en 3D.

dijous, 9 de desembre de 2010

Un conte de Nadal/Un cuento de Navidad


El fred que feia li pintava el nas de vermell. Agafat de la mà de la seva mare, anaven a comprar tot el que faltava per preparar el sopar de la nit de Nadal. A en Narcís li agradaven molt aquells dies. Mirava a través del vidre de la botiga tota la ciutat plena de llums, es quedava embadalit. La neu cobria ja, bona part de les voreres.Tenia ganes de tornar a casa i asseure's al costat de la llar de foc. Però llavors va veure un noiet no gaire abrigat, que passava mig mort de fred per davant de la botiga.. Sense pensar's-ho ni un moment, va sortir corrent i el va anar a trobar.
-Eh, espera, vina a dins amb mi...-
-Gràcies, però no puc, he de tornar al portal...-digué amb un fil de veu.
-Al portal, quin portal?- preguntà en Narcís.
-Visc a dins d'aquest portal amb la meva germana, m'està esperant...- va dir assenyalant una porta vella i atrotinada.
-Però aquí, no podeu... no teniu fred? I els vostres pares on són?-
-Som orfes...-
-Doncs no se'n parli més, agafa a la teva germana i vine amb mi, els meus pares són molt bons i segur que us deixen venir a casa amb nosaltres.-
Els germans i en Narcís van tornar a la botiga on la mare seguia comprant sense adonar-se del què passava.
-Mare, són la Maria i en Josep, oi que poden venir a casa?-
En veure'ls de seguida va estirar la mà del seu fill i digué:-On vas amb aquests nens tant bruts? A casa dius? Ni parlar-ne!-
-Però mare, no tenen pares, ni casa, fa fred! Sempre dieu que hem d'ajudar als altres, i més en aquesta època de l'any, deixaràs que passin el dia de Nadal al carrer, mig morts de fred?-
L'escena observada per una desena de persones que compraven a la botiga, va atabalar una mica a la mare, que després de sentir les paraules del seu fill, va ser incapaç de negar's-hi. Va pagar de seguida i amb la compra i els tres nois, va tornar a casa.
Quan el pare els va veure entrar, es va quedar tot sorprès. En pocs moments la mare li ho va explicar tot.
-Narcís és molt admirable el que has fet, però no ens podem quedar amb aquest nens, la policia ens podria posar a la presó...Mira farem una cosa, com que és molt tard i és la nit de Nadal, es poden quedar, però demà haurem de trucar a la policia, ells s'encarregaran de trobar una llar per a ells.-
Tots hi van estar d'acord i van passar una gran nit. Quan es van despertar al matí, en Narcís i els seus pares van tenir una grata sorpresa. Els nens havien desaparegut però en el seu lloc, hi van trobar dos regals. Un era una figura d'or de Sant Josep, l'altre una figura d'or de la Verge Maria.

Bon Nadal!!!! Bon any!!!




El frío que hacía le pintaba la nariz de rojo. Cogido de la mano de su madre, iban a comprar todo lo que faltaba para preparar la cena de la noche de Navidad. A Narcís le gustaban mucho aquellos días. Miraba a través del cristal de la tienda toda la ciudad llena de luces, se quedaba embelesado. La nieve cubría ya, buena parte de las aceras.Tenía ganas de volver a casa y sentarse junto a la chimenea. Pero entonces vio un muchacho no muy abrigado, que pasaba medio muerto de frío por delante de la tienda .. Sin pensárselo ni un momento, salió corriendo y fue a búscalo.-Eh, espera, ven dentro conmigo ...--Gracias, pero no puedo, tengo que volver al portal ...- dijo con un hilo de voz.-Al portal, ¿qué portal? - Preguntó Narcís.-Vivo dentro de este portal con mi hermana, me está esperando ...- dijo señalando una puerta vieja y destartalada.-Pero aquí, no puedes ... ¿no tenéis frío? ¿Y vuestros padres dónde están? --Somos huérfanos ...--Pues no se hable más, coge a tu hermana y ven conmigo, mis padres son muy buenos y seguro que os dejan venir a casa con nosotros .-Los hermanos y Narcís volvieron a la tienda donde la madre seguía comprando sin darse cuenta de lo que pasaba.-Madre, son María y José, ¿verdad que pueden venir a casa? -Al verlos enseguida estiró la mano de su hijo y dijo:-¿Dónde vas con esos niños tan sucios? A casa dices? Ni hablar! --Pero madre, no tienen padres, ni casa, hace frío! Siempre decís que debemos ayudar a los demás, y más en esta época del año, dejarás que pasen el día de Navidad en la calle, medio muertos de frío? -La escena observada por una decena de personas que compraban en la tienda, agobió un poco a la madre, que después de oír las palabras de su hijo, fue incapaz de negarse. Pagó de inmediato y con la compra y los tres chicos, volvió a casa.Cuando el padre los vio entrar se quedó muy extrañado. En un momento la madre se lo contó todo.-Narcís es admirable lo que has hecho, pero no nos podemos quedar con estos niños, la policía nos podría poner en la cárcel ... Mira, haremos una cosa, como es muy tarde y es la noche de Navidad, se pueden quedar, pero mañana tendremos que llamar a la policía, ellos se encargarán de encontrar un hogar para ellos .-Todos estuvieron de acuerdo y pasaron una gran noche. Cuando se despertaron por la mañana, Narcís y sus padres se llevaron una sorpresa. Los niños habían desaparecido, pero en su lugar, encontraron dos regalos. Uno era una figura de oro de San José,el otro una figura de oro de la Virgen María.
¡¡Feliz Navidad!! ¡¡Feliz año!!

dissabte, 4 de desembre de 2010

Aquest cap de setmana també s'ha estrenat una de la Dreamworks "Megamind"

El Desembre està ple d'estrenes per als més menuts, però últimament les productores de cinema d'animació saben molt bé que als nens els acompanyen els pares al cinema per això , aquestes pel·lícules tenen tocs per agradar a grans i petits. Aquest cap de setmana s'ha estrenat Megamind, per a tota la familia,  aquí en teniu un petit tràiler:

divendres, 3 de desembre de 2010

Avui s'estrena Narnia "La travesía del Viajero del Alba"

Si us agrada viatjar al món de la fantasia, no us podeu perdre aquesta pel·lícula fantàstica d'aventures. Fa uns dies us vaig deixar veure el tràiler, avui, us deixo algunes fotos:




Salut i contes!!!

dimecres, 1 de desembre de 2010

El conte curt :"Les galetes màgiques"

Les galetes màgiques  

Cada dia, la Mina, es llevava d’hora, per preparar unes galetes, molt especials, que després a la tarda venia al mercat del poble. Eren molt famoses, no n’hi havia cap d’igual. Portaven uns ingredients secrets, que només ella sabia, perquè la seva àvia li havia donat la recepta, amb la condició de seguir guardant aquell secret. Una fada despistada, es va deixar la recepta als peus del seu llit, una nit mentre escoltava  un dels contes que sempre explicava.
Les galetes eren màgiques, quan te les posaves a la boca, tenien el gust que desitjaves que tinguessin, quant te les empassaves, et feien oblidar per una estona, qualsevol deure,... i tornaves a ser un infant, fins que passava el seu efecte, al cap d'una estona.
La Mina les venia al mercat, amb un full que n’explicava les seves propietats.
Un dia, el noi més ric i garrepa del poble, en va voler provar una, però deia que no la pagaria, si no s’ho passava bé. La noieta, li va assegurar que s’ho passaria d’allò més bé, en cas contrari, no li cobraria ni un cèntim.
 El jove, se la va posar a la boca, i la cara li va començar a canviar al mastegar-la. En pocs segons ja estava saltant, corrent i jugant a pilota. Va passar-s’ho bé, de debò. Però quan se li va passar l’efecte, va tornar a ser el noi garrepa que era abans i es va negar a pagar-li a la nena, dient que no s'ho havia passat gaire bé tornant a ser un nen.
Llavors, va aparèixer la fada inventora de la recepta i el va convertir en un senyor molt vellet que no es podia gairebé bellugar. Només podria ser com abans si li pagava el que li debia a la Mina, i així ho va fer..., de cop, va tornar a ser jove, i apresa la lliçó, no va tornar a ser garrepa mai més.
 Fi.
Salut i contes!!!