divendres, 19 de novembre de 2010

Un altre con curt de "Maria la Bruixa", el tercer.

Plovia molt, era Dissabte a la tarda, i en Max i la Maria estaven avorrits al saló de la casa de les bruixes. La "Bruixa Fluixa" els preparava un berenar, que no oblidarien. La olor de la xocolata desfeta, va despertar la gana d'en Max que se la va cruspir, tan bon punt li van posar a les mans. Se la va menjar tan de pressa, que un mareig va envair el seu cap. De sobte la sala d'estar va desaparèixer, deixant pas a un món fantàstic ple de joguines de fusta. La Maria també hi era. Hi havia joguines de tot tipus, titelles, cotxes, baldufes, nines...tot, absolutament tot de fusta. En Max no sabia per on començar, no n'havia tingut mai de joguines d'aquell tipus, totes les que tenia eren electròniques o funcionaven amb piles. Van jugar durant tota la tarda, deixant volar la seva imaginació. I de sobte, quan menys s'ho esperaven, van veure com deixava de ploure darrera la finestra de la sala on eren. Tot havia estat un somni, "un altre cop!", va pensar en Max. "Sempre que m'ho passo d'allò més bé, resulta que no és real...". Però aquella vegada, havia estat diferent, el nen es va posar la mà a la butxaca i va trobar el que esperava trobar; una baldufa de fusta. " Sabia que no havia sigut un somni, igual que la resta, en aquesta casa passen coses rares, fantàstiques, però rares, i  un dia d'aquests, esbrinaré què passa en realitat!"

 Fi.
Salut i contes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada