dimarts, 19 d’octubre de 2010

Un dels meus contes curts: "Maria la bruixa"

Durant les vacances en Max va conèixer la que seria la seva millor amiga, la Maria.  Era una nena misteriosa però molt agradable. Li agradava la màgia i la practicava. El que no sabia el nen, era que estava estudiant per a ser una bruixa bona.
Anava a l'acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot. Hi anaven nens i nenes de tota la comarca perquè era la millor però ho havien de portar en secret, per això en Max no n'havia de saber res.
Un dia el noi va anar a jugar a casa la Maria i mentre la nena era a la cuina preparant el berenar, va començar a xafardejar per tota la casa. Hi havia moltes figures i mobles antics que a en Max li cridaven molt l'atenció, ja que només n'havia vist d'iguals a les pel·lícules.
Va pujar per una escala de cargol fins a arribar a les golfes on encara hi havia més coses. Però el que li va cridar més l'atenció, va ser un canelobre daurat i brillant que destacava entre mig de tanta pols i teranyines. S'hi va apropar, i sense que se n'adonés el va absorbir i se'l va emportar al món daurat.

Un cop allà el seu aspecte va canviar, es va tornar daurat. Es va espantar força i va començar a cridar a la Maria... Però la nena no el podia sentir tot i que, al fer estona que no el veia el va començar a buscar per tota la casa. Quan ja ho havia regirat tot buscant-lo, va veure la porta de les golfes oberta i es va témer el pitjor. Els tiets de la nena, el Bruixot Pilot, la Bruixa Muixa, la Bruixa Piluixa i la Bruixa Fluixa, li havien dit que no hi entrés per res del món allà dins i sempre ho tenien tancat amb clau, per això era estrany, que estigués obert. La Maria no s'atrevia a entrar i es temia que en Max era allà dins. Sense pensar-s'ho dos cops, va anar volant amb la seva escombra cap a l'acadèmia on treballaven els seus tiets. Mentrestant el nen voltava pel món daurat fent amics, no li desagradava aquell lloc però tenia gana i tot el que hi havia per menjar era d'or.
-Mengem perles daurades i maduixes d'or nosaltres, ...en vols una?-  Li va preguntar un follet, també daurat, és clar.
Però a en Max, no li venien gaire de gust i amablement les va rebutjar seguint el seu camí. Potser hi havia alguna porta per poder sortir d'allà.
Mentrestant la Maria ja era a l'acadèmia explicant tot als seus tiets, que van començar a discutir per saber qui s'havia deixat la porta oberta de les golfes  sabent que era tant perillós...
-Prou!!- va cridar la nena- Ara això ja no importa! Hem d'anar a salvar en Max i si no pareu de discutir potser serà massa tard.-
Les tres bruixes van donar-li la raó a la nena, van agafar les escombres i en un tancar i obrir d'ulls ja eren a les golfes. El bruixot Pilot, va haver de quedar-se a l'escola amb els alumnes, però els va dir que si calia tancaria i aniria a ajudar-les, només li havien de dir.
Es van protegir amb un camp magnètic, perquè el canelobre no les absorbís, i van començar a negociar l'alliberament d'en Max.
-Molt bé, què vols a canvi del nen?- va preguntar la Bruixa Muixa.
-Ja ho sabeu el que vull,...vull que desfeu l'encanteri i tornar a ser un més de vosaltres.-
-Això ja saps que no pot ser, vas fer servir la màgia per fer malifetes i has de pagar la teva condemna- Va dir la Piluixa.
-Doncs el nen es queda aquí a dins, si no perquè xafardejava...-
Llavors la Bruixa Fluixa va tenir una idea, si donava la seva paraula de no fer servir la màgia per a fer el mal, aleshores, el farien tornar. Però l'encanteri tornaria a produir-se a la més mínima maldat.
Tots hi van estar d'acord i sense adonar-se en Max, tornava a ser dins la cuina amb la seva amiga, mentre que ha dalt a les golfes, tres bruixes i un aprenent de bruixot, reprenien una amistat i un deure desapareixent ràpidament, per anar a parar a la gran acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot que els rebia amb els braços oberts i un munt de consells per donar.
En Max una mica atordit, va explicar el què creia que havia somniat a la seva amiga mentre berenaven.
-Perquè en aquesta casa no n'hi ha de golfes, oi?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada