diumenge, 25 d’octubre del 2020

Un conte curt per Halloween: "La nit de les carbasses"/ Un cuento corto para Halloween: "La noche de las calabazas"

La Nit de les Carbasses

A la Júlia li quedaven poques hores per a la celebració de la nit de les carbasses i aquest any encara no havia trobat la carbassa més adequada.

Havia anat a totes les botigues que freqüentava normalment però no trobava l'escollida.

No totes les carbasses podien formar part de la Nit de les Carbasses, només les que tenien llum i vida pròpia ho podien fer. Per aquest motiu era una missió difícil aconseguir trobar-la. Per a la Júlia, que formava part de la família de bruixes més antiga de la comarca era una feina fàcil habitualment. No entenia què passava aquell any.

De sobte li va sonar el mòbil, no reconeixia el número però va contestar. Una veu dolça digué:

-Tinc segrestades totes les carbasses escollides per la gran nit. Si no em convideu a la festa no podreu fer la gran celebració amb tot el que comporta.-

-Qui ets?- Preguntà la Júlia confosa.

-Pregunta una mica i ho esbrinaràs. Tens una hora per convidar-me o no hi haurà carbasses. Espero la teva trucada.-

La Júlia no sabia qui podia ser. Però si havia estat exclosa de totes les Nits, seria per algun motiu. Ho havia de consultar a la seva família.

Segons li van explicar, anys enrere una bruixa de la família anomenada Felicia no va complir una de les normes bàsiques per aquella festa. No va dir tota la veritat. Si, va respectar les altres dues, com celebrar actes màgics pel bé comú i compartir els seus coneixements amb la resta de participants.  Però la Bruixa Mare del moment, no va perdonar mai la petita mentida que va jurar com a certa.

-I quina va ser aquella mentida?- preguntà la Júlia.

-Que la carbassa que va portar era una de les escollides.-

A la Júlia no li va semblar greu aquell fet. Fins feia poca estona ella mateixa, portada per la desesperació de no trobar la carbassa per aquella nit, va estar a punt de comprar-ne una de falsa i amb un encanteri donar-li llum i vida pròpia. Així que molt seriosa i amb gran valor va decidir convidar a la Felicia sabent que potser l'any següent , ella també seria exclosa de la Nit de les Carbasses.

Tot era a punt per començar. Un centenar de carbasses brillaven per celebrar la nit més màgica de les bruixes. Totes esperaven a la Júlia per començar. Quan la van veure entrar acompanyada de la Felicia es van exaltar de tal manera que els hi van demanar que abandonessin  la festa.

-D'acord - va dir la Júlia- marxarem, però abans deixeu-me preguntar-vos d'on heu tret les carbasses?-

-Per què preguntes això? Saps molt bé que les carbasses són les escollides i quan les veus brillar a la botiga saps que les has de comprar.- Digué la més gran de les bruixes i totes les altres van assentir amb el cap.

-Vàreu expulsar a la Felicia fa uns anys, per fer el mateix que esteu fent vosaltres en aquest moment.- replicà la Júlia.

-Com goses dir això?-

-La Felicia té totes les carbasses escollides dins d' una furgoneta que hi ha aquí a fora. Ho sé perquè les he vist amb els meus propis ulls. O sigui que totes les que hi han aquí són falses. Està clar que totes heu mentit a l'hora de portar la carbassa. Com podeu castigar a algú que fa el mateix que feu vosaltres?-

Un llarg silenci va inundar la sala. 

-Disculpa Felicia i tu també Júlia. No trobàvem les carbasses i la festa de la Nit de les Carbasses s'havia de celebrar. Us demanem perdó i ens agradaria molt que hi participéssiu amb totes nosaltres.-

La Júlia i la Felicia van acceptar les disculpes de totes les bruixes i una a una van portar totes les carbasses escollides per poder celebrar la gran festa. Va ser una de les nits més màgiques i amb més llum dels últims anys i totes les bruixes van aprendre a no jutjar i culpar a ningú més sense saber el perquè dels seus fets.

Si us ha agradat i no us voleu perdre cap conte, no oblideu subscriure’s al blog per poder rebre les notificacions cada cop que en publiqui un de nou.

Lourdes Coll



La Noche de las Calabazas

A Julia le quedaban pocas horas para la celebración de la Noche de las Calabazas y este año aún no había encontrado la calabaza más adecuada.

Había ido a todas las tiendas que frecuentaba normalmente pero no encontraba la elegida.

No todas las calabazas podían formar parte de la Noche de las Calabazas, sólo las que tenían luz y vida propia podían hacerlo. Por este motivo era una misión difícil conseguir encontrarla. Para Júlia, que formaba parte de la familia de brujas más antigua de la comarca era un trabajo fácil habitualmente. No entendía qué pasaba ese año.

De repente le sonó el móvil, no reconocía el número pero contestó. Una voz dulce dijo:

 -Tengo secuestradas todas las calabazas elegidas para la gran noche. Si no me invitáis a la fiesta no podréis realizar la gran celebración con todo lo que comporta.-

-¿Quién eres? - Preguntó Julia confundida.

 -Pregunta un poco y lo averiguarás. Tienes una hora para invitarme o no habrá calabazas. Espero tu llamada.-

Júlia no sabía quién podía ser. Pero si había sido excluida de todas las Noches, sería por algún motivo. Lo tenía que consultar a su familia.

Según le contaron, años atrás una bruja llamada Felicia no cumplió una de las normas básicas para aquella fiesta. No dijo toda la verdad. Si respetó las otras dos, como celebrar actos mágicos por el bien común y compartir sus conocimientos con el resto de participantes. Pero la Bruja Madre del momento, no perdonó la pequeña mentira que juró como cierta.

 -¿Y cuál fue aquella mentira? - preguntó Julia.

 -Que la calabaza que llevó era una de las elegidas.-

 A Julia no le pareció grave aquel hecho. Hasta hacía poco rato ella misma, llevada por la desesperación de no encontrar la calabaza para esa noche, estuvo a punto de comprar una falsa y con un hechizo darle luz y vida propia. Así que muy seria y con gran valor decidió invitar a Felicia sabiendo que quizás el año siguiente, ella también sería excluida la Noche de las Calabazas.

Todo estaba a punto para empezar. Un centenar de calabazas brillaban para celebrar la noche más mágica de las brujas. Todas esperaban a Julia para empezar. Cuando la vieron entrar acompañada de Felicia se exaltaron de tal manera que les pidieron que abandonaran la fiesta.

-De acuerdo - dijo Julia- nos iremos, pero antes dejadme preguntaros ¿de dónde habéis sacado las calabazas? -

-¿Por qué preguntas eso? Sabes muy bien que las calabazas son las elegidas y cuando las ves brillar en la tienda sabes que las tienes que comprar.- Dijo la más grande de las brujas y todas las demás asintieron con la cabeza.

-Expulsasteis a Felicia hace unos años, para hacer lo mismo que estáis haciendo vosotras en este momento.- replicó Julia.

-¿Cómo puedes decir eso? -

-Felicia tiene todas las calabazas elegidas dentro de una furgoneta que hay aquí fuera. Lo sé porque las he visto con mis propios ojos. O sea que todas las que hay aquí son falsas. Está claro que todas habéis mentido a la hora de traer la calabaza. ¿Como podeis castigar a alguien que hace lo mismo que hacéis vosotras? -

Un largo silencio inundó la sala.

-Disculpa Felicia y tú también Julia. No encontrábamos las calabazas y la fiesta de la Noche de las Calabazas debía celebrarse. Os pedimos perdón y nos gustaría mucho que participarais con todas nosotras.-

Julia y la Felicia aceptaron las disculpas de todas las brujas y una a una fueron entrando todas las calabazas elegidas para poder celebrar la gran fiesta. Fue una de las noches más mágicas y con más luz de los últimos años y todas las brujas aprendieron a no juzgar y culpar a nadie más sin saber el porqué de sus hechos. 

Si os ha gustado y no queréis perderos  ningún cuento, no olvidéis suscribiros al blog para poder recibir las notificaciones cada vez que publique uno nuevo .

Lourdes Coll